|
Aquesta nit passada he somiat
mare,
que la fredor de l’hivern deixava pas
a un temps molt tebi,
encara que la muntanya
on jo estava era blanca.
I jo baixo esquiant
per suaus pendents de seda.
Però no llisco sobre esquís,
mare,
sinó sobre la meva llengua.
No son muntanyes nevades
mare,
sinó els pits blancs
de la meva aimada...
suaument passo per sobre
el seu ventre ters
i arribo a on el tebi
deixa pas a la calor.
I la calor, al foc,
i el foc em consumeix
i em sento morir d’amor
mare.
Palma de Mallorca 20/2/86
Kim Mititieri i García |
