|
Àrea Urbana
Sol. Calor. Pol•lució.
No corre ni un alè d’aire.
La fressa i les botzines del cotxes,
em crispen els nervis.
La tarda crema.
No hi ha lluminositat,
és tot un cos compacte
de llum cegadora.
Metamorfosi
Deixo el camí
i entro dins el bosc amic.
Ací l’estiu és tranquil.
L’aire és pur i el sento fresc.
Em despullo de tot.
Estic lleuger.
Corro suaument, corro,
salto, salto,
amunt, amunt,
fins tocar les més altes
i tendres branques dels arbres,
em sento gairebé com una fulla més.
Integració
Milers de fils de sol,
entre fulles i branques
a vegades trencats
pel vol d’una papallona,
fan vibrar el meu interior
com si una música
dolça i pura sonés
marcada al compàs
d’un equilibrat diapasó còsmic.
Oh bosc aimat!
Que purifiques i eleves l’home,
t’he de deixar...
he de retornar a la veritat
d’un altre nou dia urbà.
Dedicat a les plorades 22 víctimes
de l’incendi forestal de Lloret de Mar, el 7 d’agost de 1979.
Kim Mititieri i García |
