El meu carrer fa cul de sac
fa olor de pixum i és humit.
De la finestra de la meva cambra
en veig una al front amb llum vermella.
M’obsessiona veure-la
ara un rato encesa
a voltes una estona apagada.
Moltes nits d’insomni conto
quantes vegades s’encén
i s’apaga la llum.
Sempre les nits del divendres i dissabte
es quan s’il•lumina
i s’apaga mes.
Que si dues, casi tres
o quatre o cinc o més...
... \ ... \ ... \ ... \ ....
Mes al passar del temps
cada vegada s’encén i s’apaga menys.
L’Irene es fa gran.
Li queden menys clients.
Kim Mititieri i García |