Inici

Biografia

Arqueologia

 - Las pedras gravades d'Ica

 - Arqueología precolombina

Articles

 - Poemas

 - Contes

 - Contes eròtics

 - Cròniques

 - Critiques de cine i concerts

 - Montanyisme

 - Conferencias

Llibres i expedicions

 - Històries novelades

 - Tainos

 - Expedició Alfa 1994

 - La verdad sobre las piedras de Ica

 - Futur 93

 - La mes petita (1996)

 - Expedición Nido

Radio i entrevistes

Video

Álbums de fotos

Contacte

 

 

        

 

Poemes

 

    L’IRENE


El meu carrer fa cul de sac
fa olor de pixum i és humit.
De la finestra de la meva cambra
en veig una al front amb llum vermella.

M’obsessiona veure-la
ara un rato encesa
a voltes una estona apagada.

Moltes nits d’insomni conto
quantes vegades s’encén
i s’apaga la llum.
Sempre les nits del divendres i dissabte
es quan s’il
lumina i s’apaga mes.

Que si dues, casi tres
o quatre o cinc o més...

... \ ... \ ... \ ... \ ....

Mes al passar del temps
cada vegada s’encén i s’apaga menys.
L’Irene es fa gran.
Li queden menys clients.

Kim Mititieri i García

 

 

www.kimmititieri.com - Copyright © - Diseny Web