|
La primera vegada
Que et vaig veure
Medías, sis milimetres i mitg.
Et movies, rimicament
i sonabes com un tambor:
Toc, toc-toc, toc, toc-toc
- Aquesta es la seva criatura,
I senyalaba a la pantalla
un puntet el Doctor.
Un susto ens vas donar
cuan semblaba que volies marxar.
Suposo que ja vas veure
lo que aquest món de guerres.
Tota la nit vaig implorar
Quedet criatureta!
I no hem deixis amb dessol
doncs fa pocs messos dos germans teus
van volar de nou al cel
trencant-me l’anima i el cor.
I escoltares molt be
i aquest dificil món
et vares quedar per amor.
(DESTÍ)
A la teva concepció
varem demanar
Un anima forta per lluitar
contra les miseries
del món.
L’ilusió meva seria
veure’t estudiar intensament
i acumular coneixements,
perque puguis convencer la gent
A PREVENIR la seva salut
i viure inteligent-ment
Que mercés a la teva sabiduria
la gent recobri l’alegria
de viure sans i fel•liços
en aquest, ara planeta gris
Les medicines dels incas,
dels mayas, dels Xerokis
i dels del Tibet també,
recollint formules d’herves
dels druides antics,
dels indis de l’Amazonia
o del pastor mes humil,
doncs sabem que la natura
l’autentica farmacoteca tenim,
per ajudar a estimular el nostre cervell,
doncs les ordres per sanar-nos
Nomes ens les dona ell.
Filla jo voldria ajudar-te
El teu pas pels camíns,
Treien-te pedres i brosses
I fent que aquests siguin mes fins.
Encara que aixó et privaria
Del desenvolupament de l’energia
Doncs el caure en la vida
Dona opció en l’aixecar-te
De saber la força que tens.
Recomenar-te els millors llibres
De sabiduria i de poesia
Que els primers porten el coneixement
I els altres a l’armonia
Els dols pilars del CREIXEMENT
Sempre pendent de tu voldria
Viure constantment,
Per allunyar amb energia
Les forces negatives
Que et voldrien destruir.
Doncs la llum que el teu destí,
T’ha donat per guia
Molt en aquest món s’ha de sentir,
I el mal sempre ha volgut vencer
A un esser que va per aquest fí.
Contemplant el teu somris
Al comprovar que el teu amor ajuda
A un esser malaltís.
Veure la felicitat
Reflexada en els teus ulls,
Per el bon gest que has fet
Per ajudar a un germà perdut.
Sentir la teva rialla
Que contagia aquella deprimit
Acabant en una abraçada
Per traspassar la teva energia,
Que es lo que li faltava
Per sa vida poder seguir.
I cuan estiguis trista
oferir-te el meu pit
perque hi apropis el teu cap
com a coixí
i aixi les teves llagrimes
mes tranquiles i pesades
et puguin fluir.
I dir-te fluixet a l’orella
-Filla meva deixa aquest amor
que tant et fa patir.
Ja se que les meves experiencies
A tu no et podran servir
Pero al menys voldria abraçar-te
Cuan sentir la teva anima cruixir
Amb tu voldria nedar
En rius, llacs i mars.
Caminar per tots els continents...
I tambe pel cel volar.
Volarem entre nuvols de cotó,
Aterrant en un prat verd
I amb clapes de lliris grocs.
Al caminar les formigues seguirem
Per els seus secrets descubrir...
Seguirem les caces de la guineu
I cuan trovem el seu cau
Amb les seves cries jugarem.
Demanarem permis als arbres fruiters
Per agafar-lis el seu destí
Que convertire en energia
Per poder seguir el camí.
Al peix i l’au
Amb amor sacrificarem,
Per agrair-lis que la seva vida
Ens hagin donat, fent-lis
Solemne promesa
Que a la nostra l’amor la guiarà.
A veure vi de la MACEDONIA
De la RIVERES DEL RIN,
De les vinyes de CALIFORNIA
I dels ceps del PANADES
Que mes aprop els tenim
I amb autentica ceremonia
La copa t’ensenyare a agafar
Amb les dos mans abraçant-la
Tocant-se els dos dits polzars.
La copa el mon simbolitza,
El vi, la seva conciencia
Que tu al teu cos vols traspasar
Creant una destil•lació nova
Que fruitosa directa a l’anima
Et te que arrivar
Procura, si es possible,
Dur sempre els cabells llargs
Capturaràs mes energia
Per la teva glandula pinial
Que diuen que es la inspiració
A crear coses genials
Sapiguent filla meva
Que tens un anima universal
Que ve de la remota ATLANTIDA
La que ja va dona una vegada
A aquest món coneixement
Mes sapigas tambe
Que el teu cor es català
I si un dia te n’oblides
La teva arrel es secara
I tot estara perdut
Doncs l’hauras extraviat.
No t’encaparris amb les banderes.
Creu en tot el planeta blau,
Estima els vegetals,
La seva masa arborea
Que es la que ens deixa respirar.
Respecta els mars i oceans blaus
No com a cloaques on abocar-hi
Les deixalles d’aquest món de consum,
Sino per deixar-hi viure
Desde la gran balena al mes petit esser viu
Que el plancton es un component,
Doncs la mare del bressol
biologic de tot esser viu.
Creu en les persones,
Siguin de la raça que siguin
I el color de la seva pell.
Crida als quatre vents,
Que la SALUD es un compromis de tots
Aquesta es una energia
De color verda i cel
Que es que es d’allà on venim
Allà a on tornarem.
No tinguis mai banderes
Sols un troç de color blau
I cuan es compleixi el meu destí
I amb tristor, El meu cos
t’hagi de deixar
vull que tinguis molts records
del pare que tant t’ha estimat.
Palma de Mallorca, 26 de febrer 1996
Gelida 30 de març de 1996
Gelida 20 abril 1996
Kim Mititieri i García |
