| Beu vi
a morro
sempre negre, del que venen a l’engròs.
Té mans grosses i brutes
i amb molt de pèl.
Té l’esquena caiguda
per dos braços molt forts.
Panxut, camacurt i amb peus
que li marquen sempre les deu i deu.
Cara grossa, galtuda
ulls de gripau i enllagrimats;
nas gran de longevitat,
cabells bruts i esverats.
Ningú del barri li coneix xicota,
diuen que parla amb el seu cavall
quan cada nit fa la recerca
de les deixalles de la ciutat.
Quan esgotat pel vi i la feina
sembla que la nit no acabarà,
des de dalt d’un estel el miren
dos bells ulls embadalits.
Son els de la seva mare
que li estan cridant,
- Apa, Marcel, endavant!.
Kim Mititieri i García |
