Inici

Biografia

Arqueologia

 - Las pedras gravades d'Ica

 - Arqueología precolombina

Articles

 - Poemas

 - Contes

 - Contes eròtics

 - Cròniques

 - Critiques de cine i concerts

 - Montanyisme

 - Conferencias

Llibres i expedicions

 - Històries novelades

 - Tainos

 - Expedició Alfa 1994

 - La verdad sobre las piedras de Ica

 - Futur 93

 - La mes petita (1996)

 - Expedición Nido

Radio i entrevistes

Video

Álbums de fotos

Contacte

 

 

        

 

Cròniques

 

    Sense títol (El pianista)


... I el pianista segueix escampant les notes d’un tango famós. Té un estil sincopat que fa que tot ho toqui igual tot i que en el cas de “Perfidia” s’hi escau...
Les llums perden intensitat. L’animador del local agafa el micròfon i saluda jovialment: “Bona nit Senyores i Senyors. Tenim avui entre nosaltres una persona molt rellevant. Un artista internacional que ha actuat pràcticament a tots els canals més importants de televisió del món i també, naturalment, a les més selectes sales de festes de primera fila. Per gaudir d’ell, aquesta nit els presento al genial, l’únic, el gran dels grans artistes ¡¡Mititieri!! (aplaudiments generals).

Un xicot d’allò més vulgar i corrent agafa el micro. El seu aspecte, encara que polit, no és ni elegant ni estrafolari. No és ni alt ni baix. Ni “guaperes” ni per apretar a córrer. Un ull a la dreta, un ull a l’esquerra i el nas, correctíssim de mides, al mig. Mira al públic amb una mirada una mica cauta. No és una mirada intensa però tampoc no és una mirada desglaçada diríem, una mirada lluny de tota professionalitat, una miradeta corrent.

Una lleugera inclinació de cap com dirigida a tothom i a ningú en especial. Per fi, passats uns segons d’un gran silenci a la sala, obre la boca i el micròfon transmet al públic aspectant les següents paraules:

- “Bona nit a tothom. La majoria de vostès ja em coneixen per revistes, programes de televisió i algun que altre llibre. Els científics em presenten com a cas únic al món. La qual cosa corrobora també la cibernètica. Senyores i senyors, soc, soc l’últim home corrent que queda a la terra. Bona nit a tothom.”

Aplaudiments. Molts aplaudiments. Frenètics aplaudiments. Algun que altre sospir femení. Sanglots masculins. Segueixen els forts aplaudiments. Tothom es vol convèncer amb aquests cops de mans plens de ràbia que han ben pagat les mil set pessetes (inclòs l’ITE) que han hagut de desembutxacar per l’entrada.

L’home corrent s’ha girat i retorna a les bambolines. En aquest curt trajecte ha fet cinc salts enlaire, allargant tant com pot el cap com si volgués donar un cop de cap a una pilota imaginària.

Segueixen els aplaudiments.

Palma. 15/5/84

 

 

www.kimmititieri.com - Copyright © - Diseny Web