Inici

Biografia

Arqueologia

 - Las pedras gravades d'Ica

 - Arqueología precolombina

Articles

 - Poemas

 - Contes

 - Contes eròtics

 - Cròniques

 - Critiques de cine i concerts

 - Montanyisme

 - Conferencias

Llibres i expedicions

 - Històries novelades

 - Tainos

 - Expedició Alfa 1994

 - La verdad sobre las piedras de Ica

 - Futur 93

 - La mes petita (1996)

 - Expedición Nido

Radio i entrevistes

Video

Álbums de fotos

Contacte

 

 

        

 

Cròniques

 

    L'Ortega y Gasset, tenia cara de mala llet


Per les seves circumstàncies els coneixereu...
Ara entenc que al pescador li agradi el vi blanc dolç, dolç... si es passa mitja vida dins la mar, amb regust de sal i més sal...

Per les seves circumstàncies els coneixereu...
Ara entenc que les tan palpades putes del meu barri estiguin enamorades del vicari... que només les mira... i mira...

Per les seves circumstàncies els coneixereu...
Ara entenc a una bona amiga meva locutora de radio de professió que tingui per nuvi un xicot sord-mut.

Per les seves circumstàncies els coneixereu...
Ara entenc a un famós restaurador que sempre disfruta menjant un crostó de pa amb un rajolí d’oli, una mica de sal... i un grat got de sifó.

Per les seves circumstàncies els coneixereu....
Ara entenc l’anècdota del Premi de las Letras Castellanas que es va quedar extasiat escoltant el crit d’un venedor ambulant: “Malacatones, dulces, malacatones...”

Per les seves circumstàncies els coneixereu...
Ara entenc els soferts socis del Barça que malgrat jugar mil i un partit, perdent l’alè si els criden goooooool!

L’Ortega y Gasset tenia cara d’amargat.
Ara entenc el divo cantant d’òpera que quan es va trobar al llit la seva dona amb el tramoia, no li va sortir la veu per cridar Bandarra!

Per les seves circumstàncies els coneixereu...
Ara entenc a un amigot meu, jugador de fortuna professional, que després d’una llarga vida triomfant i plena d’èxits en manilles, remigios, pokers, sets i mig, chemins de fer, bacarrás i black jacks, va morir electrocutat quan va introduir la primera moneda de 25 ptes. a una maquina escurabutxaques.

L’Ortega y Gasset tenia una cara de frustrat...

Ara intueixo el succés de llegenda del meu heroi de joventut Don Joan de fama comarcal, rei de mil batalles amoroses inversemblants a qui no se li va aixecar...

L’Ortega y Gasset tenia cara de frustrat...
perquè se que reencarnacions després va conèixer al Cid Campeador. Doblegant-se li va donar una cullerada i l’atacà un gelat de crocant.

L’Ortega y Gasset tenia cara de savi perquè sabia molt, perquè sabia molt, perquè sabia que ningú sabia “NADA!.

Kim Mititieri i Garcia
Roses 05/07/84

 

 

www.kimmititieri.com - Copyright © - Diseny Web