|
Va esser un 7 de Setembre de1997, final d’un estiu no molt
calorós. El pare escull el numero 7 sempre que pot dons es un
numero de bona astrugància .
Em va carregar em una motxilla així de gran ,encara que no
posava molt. I duia el meu sac de dormir uns cordills , que ell
va dir que eren unes bagues d’escalar,
una gorra, I hem sembla que hi havien mes coses que ara no me’n
recordo.
Tot el rato que preparàvem les motxilles el pare suava molt ,
dons idea -”Ai que es fa tard...”
Vem carregar el cotxe i varem sortir pitant caq a la muntanya
del Montcau , que es una muntanya enorme la mes gran I alta de
la comarca. Vem passar per la font freda ,sense parar I apa
muntanya amunt fins una casa de pagès que es diu Can Ginebreda.
Aquí el pare va veure que les últimes pluges havien fet malbé el
camí I va dir -”Prou de cotxe Montserrat , ara anirem a pota.”
I varem caminar molt I molt ... I jo carregada com un ruc amb la
motxilla. Ah! I el camí tot el rato feia pujada I el pare sempre
deien lo mateix -”Camina rapit Montserrat que sens farà fosc I
no ens hi veurem per muntar el vivac” I jo corria com un llamp
camí amunt ... fins que vaig dir -”Pare, estic cansada, no puc
mes “ I ell em va agafar la motxilla. Encara vem caminar una
estona , fins que va dir -”Ull Montserrrat que ara deixarem el
camí I anirem per dintre el bosc. El lloc que dormirem no es
molt lluny”
I allà no I havia camí ni res I les herbes penjaven I el para va
deixar les motxilles I vi anar a fer una exploració tot sol
buscant l’arbre que volia al seu entorn fer el vivac. Anda i jo
tota sola en el bosc ... Va venir de seguida tot esgarrinxat I
em sang per les cames.
-Montserrat el bon arbre era molt vell es va morir I una ventade
la ha endarrocat.Acamparem per aqui.
Va trobar un planet I deseguit va treure els lots dons era molt
molt de nit. Jo en ting un de groc molt maco que me el va deixar
la Rosada I ell entrenia un que el duia el front.
Em el gros basto que sempre porta el pare cuan fa excursions
importants , va arrancar el esvarses perque no ens pungesim I
bva treure algun roc.
Com tenia molta gana viag menjar molt agust I rapit una truita
de papates I seva que va fer l’Anna I uns trços de fuet I xoriso
I pa. Com diu que me portat molt be el pare va fer el mac I va
sortir xolocate de la meva orella.
El sopar ja el feia molt tapada em la camiseta, a sobre el
pijame I asobre una jaqueta I les cames a dintre el sac.
El pare tambe es va posar a dintre el sac I va començar a
esplicarme coses dels estels, que aquella nit es veia molt be
dons no hi habia cap nuvol. Ell anaba senyalant em la ma I
dien.me noms. Jo deia si, si ... mes totes em semblavem igual de
boniques.
Despues va venir lo mes maco de la nit el pare em va esplicar
contes .-”Tots els que vulguis Montserrat “.
Lastime que despues del “ Pera I el llop”i el “Peix dór” em vaig
a dormir.
Diu que per la nit em vaig despertar damanat a la meva mare., I
un’altre vegade per fer pipi. Jo no em recordo de res.
El mati, feia un dia esplendit , amb sol , mes els sacs de
dormir I les motxilles estabem mollades per la reçade.
El pare va esmorçar , mes jo vaix fer el mandre per dintre el
sac. -”Va preciosa aixecat “ I jo faig veure que no el sento.-”Va
Montserrat que es per avui...” Be per fi em llevo I el pare
majuda a fer de nou la motxilla.
Hare em sol veiem ahont em fet aquest vivac. Es una petita
esplanadeta ,molt tupida de fanal , que esta molt alt. A la
nostre esquena I teniem un marge que ens protegia del vent I
veiem que es molt bonic dosn es ple d’eura. Entre el fanal I han
matas de ferigola , que el pare em diu que es molt alta, la mes
alta que ha vist mai.Tambe I han groses mata de romani I un
abret que te boles vermelles , que el pare diu que son cireres
de pasto I que son molt bones ell es menja totes les vermelles
que diu que son molt bones . Jo ni una ,uix quin fastic.
Llastima que cuan s’acababa l’excursio ja aprop del cotxe he
vadat I e pussat el peu dintre el fang I me quedat em tote la
bambe plena de fang.El pera no se ha enfadat molt I me l’ha
nateixat em herves.
Em arrivat a casa hi he esplicat a la Rosada I a les meves
germanes Eva I Anna el meu primer vivac.
|
