|
perquè es diu :”El qui
menja sopes se les rumia totes” i la seva resposta es : No ho sè.
I es queda tan ample.
Així no podem anar. Així no avançarem en l’ampliació del nostre
coneixement personal.
Jo crec ésser diferent. Per exemple , aquesta nit passada vaig
somiar en un eixam de mosques verdes, hi li estic preguntant al
meu cervell : Perquè mosques verdes i no les fosques de sempre?
Desde que me llevat l’hi estic preguntant al cervell : Perquè
mosques verdes? Ho faig tot ensimismat, vaig lent , quasi
sonàmbul ...
preguntant-li al cervell : Perquè mosques verdes?
Segueixo en els primers passos del dia amb la meva concentració.
Dona la sensació que vagi mig adormit i no, es concentració.
Estic dins el petit ascensor , pensant : Perquè mosques verdes?
Se que tindre una fidel resposta del meu cervell.
Just quan les portes del ascensor comença a tancar-se lentament,
vol entrar en el petit receptacle, per viatjar amb mi la
guapíssima CINDY CRAWFORD ¡¡¡ Les portes del ascensor segueixen
tancant-se i jo no tinc esma de posar la mà en la cèl•lula
innocent de tancament o prémer el, botó d’obrir la porta,
segueixo en : Perquè mosques verdes?
I en aquest moment, quan la CINDY ha quedat sola al replà jo
començo a pujar sol en l’ascensor, reacciono i em cago en la
meva “concentració”, “la evolució humana” i la mare que va parir
les
“mosques verdes”...
Relat autèntic. Hotel Sol Bosque.
Palma de Mallorca 23 de Marc de 2.000.
Kim Mititieri |
