Inici

Biografia

Arqueologia

 - Las pedras gravades d'Ica

 - Arqueología precolombina

Articles

 - Poemas

 - Contes

 - Contes eròtics

 - Cròniques

 - Critiques de cine i concerts

 - Montanyisme

 - Conferencias

Llibres i expedicions

 - Històries novelades

 - Tainos

 - Expedició Alfa 1994

 - La verdad sobre las piedras de Ica

 - Futur 93

 - La mes petita (1996)

 - Expedición Nido

Radio i entrevistes

Video

Álbums de fotos

Contacte

 

 

        

 

Cròniques

 

    El pianista


… i el pianista, segueix desgranant les notes d’un tango famós. Les llums del cabaret, van perdent intensitat. Un focus taladra la sala i enfoca amb perfecte circumferència blanca, el presentador del local que amb el micròfon a la mà saluda jovialment: - Bona nit Srs. i Sres. Tinc avui el privilegi de presentar-vos una persona molt rellevant. Una personalitat que ha sortit per tots els canals de televisió mundials. Que és fruit constant d’entrevistes per premsa i ràdio. Tres llibres apareguts últimament, fan un laboriós estudi d’ell. Ha estat convidat a presentar-se als més famosos “musics halls” del món. Amb nosaltres i per gaudir-ne d’ell, els presento, el genial! el gran dintre els grans! L’únic! El gran Miti!! (aplaudiments generals) I ràpidament un corriment de cortina, i el focus il•lumina, un xicot de lo més vulgar. El presentador li allarga el micro. El seu aspecte encara que polit, no es molt elegant... ni estrafolari. No es ni alt, ni baix. Ni prim, ni gordo. Ni un “guaperas”, ni per apretar a córrer. Un ull a la dreta, un a l’esquerra i el nas, això si, correctíssim de mides al mig. Mirant-se al públic diu els següents mots:


- Bona nit a tothom. La majoria de vosaltres ja em coneixeu per revistes, programes de televisió i algun que altre llibre. Tots els científics em consideren un cas únic en el món. El que col•laboren afirmativament els cervells electrònics mes potents de la terra. Tots estan d’acord en afirmar que sóc... que sóc l’últim home corrent que queda al planeta. Bona nit a tothom. Aplaudiments. Molts aplaudiments. Frenètics aplaudiments. Segueixen els forts aplaudiments. “L’únic home corrent” enfila el seu retorn al fons de l’escenari. En aquest breu camí fa uns salts, com si amb el cap, volgués connectar amb una pilota de futbol imaginaria, salta una i un altre vegada. Segueixen els aplaudiments.

 

 

www.kimmititieri.com - Copyright © - Diseny Web