|
...estic sol. El meu company Higini ha sortit. Només sento el
piuu, piuu, piuu. Sons ocells semblants a les nostres orenetes
que voltegen per aquesta minúscula vall, quasi una canonada, que
els peruans en diuen “CUEVA” doncs dona la sensació que no té
sortida, d’aquí que emplein aquest nom de “cueva”. El desert que
estic vivint aquest mes d’agost es diu OCUCAJE, al sud del Perú
i segons estadístiques meteorològiques es el mes sec del mon.
Son les 2 de al tarda, l’hora que el sol està mes lluent i tens
que parar tota l’activitat física i buscar-te una ombra. Com en
un desert no hi ha ombra, aquesta la tinc que fer amb el sobre-sostre
d’una tenda de campanya agafades per un cantó amb les dos portes
del jeep o per l’altre clavant en la sorra dos pals i aquest
subjectats per uns vents que s’amarra a la pala que porto per
moure sorra i l’altre vent amb dos canyots clavades ben fondes
en posició d’ix.
El toldo volteja, quasi constantment, semblen
que es vulguin arrencar, fent un gran estruendo. Mes benvingut
siga aquest soroll, això vol dir que corre aire i aquest ajuda a
aguantar la calor. En totes les dificultats e incomoditats que
comporta viure en un desert, no canviaria aquesta aventura
d’OCUCAJE per cap apartament luxós en la costa de moda
mediterrània.
Son moltes les sensacions que visc aquestes
setmanes, que no les podria viure en un altre lloc. Per exemple,
el misteri de les pedres gravades gliptolitiques; tota
l’historia pre-inca, e inca que es respira per aquest desert. De
vegades, com ara, que a compàs en llocs petits, em fa respecte
el pensar que fa mils d’anys aquesta “cova” a cel obert, que ara
té el nom geogràfic de “cueva del diablo”, molt possible tenia
un altre finalitat... poder per aquí passaven els primers vents,
que arrastrarien els núvols i portarien l’aigua a la comarca
d’Ica... poder hi ha mils d’anys enrere en deien quelcom a cosa
semblant al diable i venien a l’entrada a portar-li presents...
ceràmiques de fang, plata d’or, segons la categoria del ofrenant,
perquè estès content i no sortís de la cueva... i així el poblat
poder viure en pau. El que si se de cert es que en aquest desert
d’OCUCAJE es un dels lloc del món interessant d’investigar i
estudiar. Varietats mineralògiques. Fòssils, un paradís, desde
el mesònic, fins... ossaments fòssils de dinosaures, n’em vist
mes de vint... e inclús uns de un???????????????. Aquestes estan
a flor de terra, imaginem-se les que hi hauran en el subsòl.
Kim Mititieri i Garcia
15 agost del 1988 |
