Inici

Biografia

Arqueologia

 - Las pedras gravades d'Ica

 - Arqueología precolombina

Articles

 - Poemas

 - Contes

 - Contes eròtics

 - Cròniques

 - Critiques de cine i concerts

 - Montanyisme

 - Conferencias

Llibres i expedicions

 - Històries novelades

 - Tainos

 - Expedició Alfa 1994

 - La verdad sobre las piedras de Ica

 - Futur 93

 - La mes petita (1996)

 - Expedición Nido

Radio i entrevistes

Video

Álbums de fotos

Contacte

 

 

        

 

Cròniques

 

    Carta a la Nuria


Gelida 1 de Novembre del 2001

Hola Núria, avui t’hem posat un ram de flors de camp al costat de la teva foto, i lo mes maco es que t’hem rodejat de persones que tu t’estimes molt, com el Bernat, la iaia, l’avi, l’Agustí i en Civit, que aquest any ens ha deixat.

El ram es preciós, la gent del teu voltant encara mes i mes.

Quina emprenyada mes gran que deus tenir amb l’enfonsament de les “Torres Bessones”. Sento om si diguessis: - Pus, papa, pus tenen que tenir en el cap les persones que han organitzat això. Preferiria ser un cavall que persones que vivim en la Terra. No hi ha cap animal que fos possible d’organitzar un acte així...
Se de les teves cabrejades en el actes de terroristes. Se de la teva grandesa de cor, adolorit pel dolor dels nord-americans que han mort.
I tu que no ets gens simpatitzant amb aquest país.

Un gran país, amb uns merdosos polítics, que no han entés mai la melgama de persones que tenen que orientar per portar-los pels camins de que siguin només bons nord-americans, bons ciutadans del mon.

Aquest nefastes politics Núria, segueixen sense signar el “Protocol de Kioto”. No signen el Protocol!!!

Ens estan portant a la hecatombe del planeta. Poder es pensen que els sortirà un “Superman” i els salvarà de tots el mals...

Segueixen sent com nens i no veig camí de que evolucionin.

T’estima cada dia mes i mes

El teu pare.

 

 

www.kimmititieri.com - Copyright © - Diseny Web