|
... entren i surten els anys. – Aquell any, va
ser nefast!
El setanta i tants normalet. Oh, el vuitanta, esplèndid!! Mes el
següent tot ell una gran merda!
Quina culpa hi tenen els anys. El temps es neutral. Ells es
quasi exacte. Un seguit de segons i minuts fan una hora. Un
carmull d’aquestes un jorn. Molts jorns, un mes. I una dotzena
d’aquestes dintre d’un sac... i ben lligat, fan un any!
Som els que respirem, mengem, evacuem, creem, matem, gaudim,
sofrim, i seguim respirant durant tot l’any els responsables del
que aquest sigui bó o dolent.
Quina culpa tenen els 525.600 minuts, mentrestant per que
nosaltres els glorifiquem o els defenestrem. Som nosaltres amb
la nostra glorificació de l’acció que podem encausar uns
resultats a que siguin positius o negatius.
Kim Mititieri 23.VII.83 |
