| Que
els estadounidencs vulguin fer d’arbrits i guardians protectors
del mon ens rebenta a la resta de la població del globus. Encara
que hem de reconèixer que es un poble innovador, possiblement
per la seva jovenesa història.
Aquesta llei, condemnada ja per
la resta del mon i molt especialment per Europa, es innovadora.
Es valenta. Es racional. Es lògica. Es honrada.
Innovadora per quan es la segona
vegada (la primera va ser una similar, decretada per atacar
Cuba, i això es un altre història que em prometo analitzar un
altre dia) en l’historia que s’aplica i encara no han donat
resultats coneguts.
Valenta, per quan ja esta be de
tant fariseisme en aquests mon i els mes grans faritzants els
trobem en els politics d’Europa que sempre s’escusen amb aquesta
frase tan insolidària “la pela es la pela” o “la cartera no té
bandera”.
Racionalitat en negar el pa i la
sal al enemic que et col•loca els terroristes dintre de casa i
que els seus coberts atenten, la majoria indiscriminats per
l’acció d’una bomba situada estratègicament a on pot fer mes
mal.
Lògica llei, de no “engrinxar” la
fera que mes tard et clavarà les urpes i dents allà a on et fagi
mes mal.
Honrada, doncs també es malmetran
alguns grans negocis que el capital nord-americà té en els dos
països (Iran e Irak) que aquesta llei prohibeix negociar.
Que aquesta llei d’Amato ataca
“al poble” d’aquests països descriminats?
Es que les bombes que enfonsen
edificis, o avions no estan ocupats “per gent del poble” també?
Si el poble, del país que la llei d’Amato amordaça la seva
economia i empobreix la seva vida i aquesta entra al camí que la
conduirà a ser paupèrrima, tenen la sol•lució de revelar-se, en
les armes si es l’única via, per enderrocar els seus politics
que varen escollit la estratègia (?) del terrorisme. Per a mi la
llei dels EE.UU. d’Amato, es innovadora, valenta, racional,
lògica i honrada.
FI. |
