Inici

Biografia

Arqueologia

 - Las pedras gravades d'Ica

 - Arqueología precolombina

Articles

 - Poemas

 - Contes

 - Contes eròtics

 - Cròniques

 - Critiques de cine i concerts

 - Montanyisme

 - Conferencias

Llibres i expedicions

 - Històries novelades

 - Tainos

 - Expedició Alfa 1994

 - La verdad sobre las piedras de Ica

 - Futur 93

 - La mes petita (1996)

 - Expedición Nido

Radio i entrevistes

Video

Álbums de fotos

Contacte

 

 

        

Critiques de cine i concerts
 

Critiques de cine i concerts

 

   

Breu pas per la història del Cinema “El cinema còmic”

  Personalment no crec que tingui gran importància la filiació de paternitat del cinema.


  Els Europeus donen per descomptat que els germans August i Lluis Lumier a l’any 1895 van filmar els primers metres de pel•lícula, a la sortida dels treballadors, precisament de la “Fabrica Lumier”. Posteriorment es filmaren uns quants metres més, ja de museu, com El Herrador, Bebe pescador, El regador regado, o la comida de Bebe.


  Quan els Europeus en general donen com a bo aquests orígens del cinema, els americans, ens diran que 4 anys abans, el 1891 Thomas Alba Edison i el seu company i científic Dickson inventaren el CINETÓGRAFO i el CINETOSCOPIO. Aquest últim , 3 anys més tard seria perfeccionat, ja per pel•lícula de 35 mm. També la meva opinió personal és que aquests aprarells, no són “CINEMA” no fan “CINEMA”, per quant no són projectors damunt pantalla, per gaudir-ne un públic, si no que aquests primers aparells americans solsament són per visionar-los una sola persona, prèviament hagi deixat caure una moneda per posar la màquina en marxa. ¡Ai! Thomas Alba Edison, que en tots els teus invents se’t veu el plumero... diguem-ne els dòlars que vas buscant...


  Amics fem acte d’humilitat per quatre ans abans o enrere... per què si voleu les arrels del cinema les podríem anar a buscar 4.000 anys abans de Crist. ¡Sí, tal com sentiu! 4.000 anys abans de Crist!! Amb les ombres xinesques d’Orient i en concret a l’illa de JAVA.


  O en l’any 1.640 ja de la nostra era amb el naixement de la “Llinterna Màgica” invent que havia estat reconegut al jesuïta alemany Atanasi Kirllier. No obstant últims descobriments arqueològics diuen que si a l’antiga Herculano italiana, abans de la nostra era ja gaudien d’aquest invent. Més el que sí està provat és que el monjo i físic anglès Roger Bacòn inventà una “llanterna màgica”, això està comprovat i era per l’any 1.267.


  Bé, deixem-nos de dades i històries. Per tots els aficionats, el cinema neix amb el cinema còmic. Aquest és el popular i reconegut naixement del cinema.


  Reconeixem que ni Edison, ni els Lumiers, varen fer interessar pel cinema a les masses. El cinema aconsegueix aquesta fita amb l’únic, l’insuperable CHARLES CHAPLIN “CHARLOT”. CHARLOT va ser, és i serà el millor símbol que mai pugui tenir el cinema.


  Així doncs, des de la comentada cinta de El Regador Regado dels Lumiers a Charlot, cronològicament hi comencen a crear-se films còmics notables.
El primer astre còmic que va tenir el cinema, va ésser Mesieur Gabriel Leuvielle, conegut en el cinema com Max Linder.


  Maz Linder és un important intèrpret. És el DANDY perfecte. Actor amb forta personalitat. Mort a províncies. Arribarà a Paris i passarà els apuros com actor en las a les Verietés Parisinas. Un director de cine li posa una papereta, en el seu camerí, dient-li... M. Max jo a vostè el faré ric, si es posa davant les meves càmares... firma Charles Pathè.


  I la figura aristocràtica de Max Linder es farà famosa. Debutarà amb el títol “La primera salida de un colegial” i vindran anys intensos de films. Son els anys 1.905 al 1.913. Els títols: Max Esquiador, Max Pedicuro, Max se casa, Las vacaciones de Max, Idilio en la granja i 4 films més.


  Va venir a l’estat espanyol l’any 1.912. A Barcelona les cues del Teatre Novetats són interminables. Promocionaran la seva pel•lícula inclús arribarà a torejar un vedell a la Plaça de toros les Arenas de Barcelona. D’aquestes tomas sortirà un nou film “Max torero”.


  Serà pels anys 20, que travessarà el “xarco” i anirà a Hollywood protagonitzant films importants com “Siete años de mala suerte”. Retorna a Europa i nous èxits l’esperen “El rey del circo”.


  A París, a l’any 1.925 Max comença un nou rodatge. “La evasión de Barkas”, film que no arribarà a cap pantalla de cinema del món. El 1r de Novembre Max Linder, el gran còmic, el gentleman, l’irresistible artista... matarà a la seva esposa i es suïcidarà. ¿Per què dedico tants minuts a Max Linder? Per dos coses, crec, molt importants:
1a. Max Linder va ésser el primer astre important de la història del cinema.
2a. Per què reconeix el genial Charles Chaplin que en Max Linder va ésser el seu mestre. I això amics, es reconèixer la importància de Mac Linder; mort com a Gabriel Leuvielle.


  Els amants al cinema anomenat, també, el setè Art, crec que em estat injustos a l’oblidar aquest important actor. La filla de Max Linder, no fa molts anys, va intentar reivindicar la importància de la figura del seu pare dintre el cinema, mes no va aconseguir el seu objectiu, el que va esser una gran injustícia. Déu vulgui que altres generacions d’amants al cinema aconsegueixin el que de justícia es mereix Max Linder. Jo em declaro un gran fan d’ell.


  Mentre Max Linder era un astre admirat a Europa, a Amèrica, surten altres còmics Mark Sennett, resplendeix amb llum pròpia. Ben Zurpin. Jaimito Sandalio. Fatly.


  Cada un d’aquests personatges es mereixeria un programa monogràfic i no és aquesta la fita, que ens hem posat en aquest TEMPS DE CINEMA.


  Ara hem arribat a l’hora de veritat l’era CHAPLIN!!


  Deixeu-me amics que us el descrigui, com si suposéssim que ningú el conegués. D’acord?


  Home d’estatura més aviat baixa. Cabell negre abundant i arrissat. Seies molt poblades, que les mourà, donant-li les mil expressions més diferents que us imagineu. Ulls negres i penetrants. Perfecte conjunt amb les seies... l’expressió que aconsegueix amb les ---- són genials... expressa especialment sentiments subtils, lleugers, potser el més característic una mirada lleugera amb un lleuger aixecament de seia que ens expressa casi sempre un final d’història trist per al nostre estimat personatge. Un final que amb un llarg traveling en el que Charlot marxarà sense la seva ------------- , movent els hombros i fent voleià el seu fràgil bastó, a un ritme original i ------- de passos i grans extravagants dels seus peus endinsats dins uns sabatots digues més d’un clown de circ que d’un còmic de cinema.


  Aquest geni, va néixer a Brigton, barriada pobre de Londres un 16 de primavera, perdó d’Abril de 1899. La seva mare venia de la faràndula del music-hall, mes al tenir al seu fill, ella ja estava cascada, sense gaire salut i gens de veu, per bo que malvivia junt amb el seu marit alcohòlic. La mare tenia atacs de bogeria... el pare estava vivint amb una altra dona i el petit Charles anava a viure llargues temporades a un hospici. Sí, igual que alguns arguments dels seus genials films. Penso ara amb “El chico”.


  “Los 8 chicos de Lancahire” faran després pantomima, comèdies burlesques...


  Junt amb el seu germà Sidney, aconsegueix un contracte un xic decent, amb la cia de comèdia de Fred Karno. Chaplin ja té 16 anys i gràcies a aquest contracte podrà menjar amb regularitat i el què és més important viatjar, veure món... França, Canadà, EE.UU. Corren els anys 1910, 1911, 1912...


  És en 1913, amb la segona gira per EE.UU., com Charles Chaplin ja és l’estrella del productor - director FRED Karno.


  Després de sis mesos de negociació la firma de cinema americana KEYSTONE, fitxa al geni. Les seves primeres aparicions al cinema són acompanyar al Fatty Arbuckle o a la dúctil Mabel Normand, que són les autentiques vedettes d’aquests films de 300mm.


  Seran 35 pel•lícules que Charlot farà per la Keystone, però no com a personatge de relleno sinó amb guió, intèrpret i realitzador dels films... com així farà per la resta de la seva dilatada vida.


  Quan en el seu primer contracte amb l’esmentada Keystone Charlot firma per 150 dòlars setmanals, això recordeu era al 1913, ara al 1916 un nou contracte a,b la Mutual Film, Chaplin cobra 15.000 dòlars setmana i 150.000 a la firma del contracte.
Ja d’aquesta època són films com “Charlot bombero”, “Charlot violinista”, “Charlot encasa del usurero”, “Charlot policía”.


  Serà un any després 1917 quan La Firts Nacional li donarà més d’un milió de dòlars per 8 films. Amb aquest contracte sortiran les fabuloses creacions com “Vida de perro”, “Charlot soldado”, “Un día de asueto”, “Día de paga”, “El peregrino” i el famós film “EL CHICO” (Jackie Coogan – fabulosa interpretació).


  Aquests films ja no són els films de les patacades o les llegendàries guerres de pastissos, aquí ja es componen grans drames - còmics, que li surt tota la tragèdia de la seva infantesa miserable del barri de Londres.


  De “Charlot soldado”, traduïda a l’Estat Espanyol amb el títol de “Armas al hombro”, s’ha escrit que és el film més genial fet mai del tema pacifista. I en Chaplin aquest film en plena Primera Guerra Mundial.


  Fem història, som l’any 1919 i amb la creació de “United Artists”, creada pels “cuatro grandes” del cinema de l’època a saber David Wark Griffith, Mary Pickford, Douglas Fairbanks i Charles Chaplin. Ara crearà les millors d’entre les Millors pel•lícules de la història del cinema “La quimera del Oro” 1925; “El Circo” 1927; “Luces en la Ciudad” 1930; “Tiempos modernos” 1935.


  Charlot a estat personatge en més de 100 pel•lícules.... però en Charles Chaplin en aquests 20 anys de la seva vida s’ha enamorat, s’ha casat, s’ha divorciat, una, dues, tres vegades i ha tingut dos fills. Amb les seves ex-esposes se li envan tots els milions de dòlars que ha anat guanyant amb les seves creacions cinematogràfiques.


  Més el món avança. La tecnologia arriba al cine sonor. Chaplin, el Geni del Setè Art li fa escarafalls al sonor. S’assegura que va dir que ell seguiria fent pel•lícules mudes... Penso que el personatge de Charlot s’està apoderant de Charles Chaplin, doncs Charlot sempre va contra corrent i aquí Chaplin fa igual.


  Amb tot aprofita Chaplin el sonor per posar banda sonora en els seus films “Luces en la Ciudad” i una profusió d’efectes sonors amb “Tiempos Modernos”.


  Paral•lelament en aquesta època a Amèrica, un altre mític del cinema neix, em refereixo a Buster Keaton. Aquest com sabeu és americà de Kansas. En l’època li deien “l’home de cara de pal”. Comença com Chaplin fent de relleno amb el Fatty, però la seva forta personalitat s’imposa i seguidament comencen els “seus” llarg metratges. “La Ley de la Hospitalidad” (1923), “El Navegante” (1924), “Mi vaca y yo” (1925), “El General” (1926), “El Cameraman” (1928).


  Fins aquí, tots els seus films eren muts. L’arribada del sonor també afecta a aquest sensible creador. Ell vol mantenir la “línea de cinema pur”, com diu ell, de pel•lícules de gestos i no paraules. Així com Chaplin claudica, ell segueix morrut amb aquesta posició. Per Keaton, el sonor s’imposa i el soroll i paraules del nou cinema arramba definitivament aquest gran intèrpret, director i productor.


  Keaton ha de ser internat en establiments mentals varies vegades.


  No podem acabar aquesta primera etapa del cinema còmic sense parlar d’en Harol Lloyd i el “Gordo y el Flaco”.


  Harol Lloyd va esser l’altre angle d’aquest famós triangle Chaplin, Keaton i Lloyd. Més efímerament, però el públic el va valorar com els altres grans realitzadors. Tot un símbol la creació del seu personatge, fràgil, amb ulleretes i el barret de palla a lo Chevalier. Recordeu que els seus millors “gags” estan basats en l’”equilibri”, prodigi de trucatge cinematogràfic que ens farà encongir el cor amb tots ells. Les pel•lícules més rellevants de Harol Lloyd foren “El hombre mosca” 1923, “El Dr. Jack” 1922, “El hombre relampago” 1928, “El colegial” i “Ay que me caigo” 1932, “La via Lactea” 1936, “Miercoles loco” 1947.


  “El Gordo y el Flaco” o la comicitat per llei de contrast. Stan Laurel i Oliver Hardy, realment ja entren en l’etapa del cine sonor, molt a prop dels famosos Germans Marx... i això amics meus com deia Kipling... ja es un altre història del cinema.

FI

KIM MITITIERI

 

 

www.kimmititieri.com - Copyright © - Diseny Web