Breu pas per la història del Cinema “El cinema còmic”
Personalment no crec que tingui gran
importància la filiació de paternitat del cinema.
Els Europeus donen per descomptat que els germans August i Lluis
Lumier a l’any 1895 van filmar els primers metres de pel•lícula,
a la sortida dels treballadors, precisament de la “Fabrica
Lumier”. Posteriorment es filmaren uns quants metres més, ja de
museu, com El Herrador, Bebe pescador, El regador regado, o la
comida de Bebe.
Quan els Europeus en general donen com a bo aquests orígens del
cinema, els americans, ens diran que 4 anys abans, el 1891
Thomas Alba Edison i el seu company i científic Dickson
inventaren el CINETÓGRAFO i el CINETOSCOPIO. Aquest últim , 3
anys més tard seria perfeccionat, ja per pel•lícula de 35 mm.
També la meva opinió personal és que aquests aprarells, no són
“CINEMA” no fan “CINEMA”, per quant no són projectors damunt
pantalla, per gaudir-ne un públic, si no que aquests primers
aparells americans solsament són per visionar-los una sola
persona, prèviament hagi deixat caure una moneda per posar la
màquina en marxa. ¡Ai! Thomas Alba Edison, que en tots els teus
invents se’t veu el plumero... diguem-ne els dòlars que vas
buscant...
Amics fem acte d’humilitat per quatre ans abans o enrere... per
què si voleu les arrels del cinema les podríem anar a buscar
4.000 anys abans de Crist. ¡Sí, tal com sentiu! 4.000 anys abans
de Crist!! Amb les ombres xinesques d’Orient i en concret a
l’illa de JAVA.
O en l’any 1.640 ja de la nostra era amb el naixement de la
“Llinterna Màgica” invent que havia estat reconegut al jesuïta
alemany Atanasi Kirllier. No obstant últims descobriments
arqueològics diuen que si a l’antiga Herculano italiana, abans
de la nostra era ja gaudien d’aquest invent. Més el que sí està
provat és que el monjo i físic anglès Roger Bacòn inventà una
“llanterna màgica”, això està comprovat i era per l’any 1.267.
Bé, deixem-nos de dades i històries. Per tots els aficionats, el
cinema neix amb el cinema còmic. Aquest és el popular i
reconegut naixement del cinema.
Reconeixem que ni Edison, ni els Lumiers, varen fer interessar
pel cinema a les masses. El cinema aconsegueix aquesta fita amb
l’únic, l’insuperable CHARLES CHAPLIN “CHARLOT”. CHARLOT va ser,
és i serà el millor símbol que mai pugui tenir el cinema.
Així doncs, des de la comentada cinta de El Regador Regado dels
Lumiers a Charlot, cronològicament hi comencen a crear-se films
còmics notables.
El primer astre còmic que va tenir el cinema, va ésser Mesieur
Gabriel Leuvielle, conegut en el cinema com Max Linder.
Maz Linder és un important intèrpret. És el DANDY perfecte.
Actor amb forta personalitat. Mort a províncies. Arribarà a
Paris i passarà els apuros com actor en las a les Verietés
Parisinas. Un director de cine li posa una papereta, en el seu
camerí, dient-li... M. Max jo a vostè el faré ric, si es posa
davant les meves càmares... firma Charles Pathè.
I la figura aristocràtica de Max Linder es farà famosa. Debutarà
amb el títol “La primera salida de un colegial” i vindran anys
intensos de films. Son els anys 1.905 al 1.913. Els títols: Max
Esquiador, Max Pedicuro, Max se casa, Las vacaciones de Max,
Idilio en la granja i 4 films més.
Va venir a l’estat espanyol l’any 1.912. A Barcelona les cues
del Teatre Novetats són interminables. Promocionaran la seva pel•lícula
inclús arribarà a torejar un vedell a la Plaça de toros les
Arenas de Barcelona. D’aquestes tomas sortirà un nou film “Max
torero”.
Serà pels anys 20, que travessarà el “xarco” i anirà a Hollywood
protagonitzant films importants com “Siete años de mala suerte”.
Retorna a Europa i nous èxits l’esperen “El rey del circo”.
A París, a l’any 1.925 Max comença un nou rodatge. “La evasión
de Barkas”, film que no arribarà a cap pantalla de cinema del
món. El 1r de Novembre Max Linder, el gran còmic, el gentleman,
l’irresistible artista... matarà a la seva esposa i es suïcidarà.
¿Per què dedico tants minuts a Max Linder? Per dos coses, crec,
molt importants:
1a. Max Linder va ésser el primer astre important de la història
del cinema.
2a. Per què reconeix el genial Charles Chaplin que en Max Linder
va ésser el seu mestre. I això amics, es reconèixer la
importància de Mac Linder; mort com a Gabriel Leuvielle.
Els amants al cinema anomenat, també, el setè Art, crec que em
estat injustos a l’oblidar aquest important actor. La filla de
Max Linder, no fa molts anys, va intentar reivindicar la
importància de la figura del seu pare dintre el cinema, mes no
va aconseguir el seu objectiu, el que va esser una gran
injustícia. Déu vulgui que altres generacions d’amants al cinema
aconsegueixin el que de justícia es mereix Max Linder. Jo em
declaro un gran fan d’ell.
Mentre Max Linder era un astre admirat a Europa, a Amèrica,
surten altres còmics Mark Sennett, resplendeix amb llum pròpia.
Ben Zurpin. Jaimito Sandalio. Fatly.
Cada un d’aquests personatges es mereixeria un programa
monogràfic i no és aquesta la fita, que ens hem posat en aquest
TEMPS DE CINEMA.
Ara hem arribat a l’hora de veritat l’era CHAPLIN!!
Deixeu-me amics que us el descrigui, com si suposéssim que ningú
el conegués. D’acord?
Home d’estatura més aviat baixa. Cabell negre abundant i
arrissat. Seies molt poblades, que les mourà, donant-li les mil
expressions més diferents que us imagineu. Ulls negres i
penetrants. Perfecte conjunt amb les seies... l’expressió que
aconsegueix amb les ---- són genials... expressa especialment
sentiments subtils, lleugers, potser el més característic una
mirada lleugera amb un lleuger aixecament de seia que ens
expressa casi sempre un final d’història trist per al nostre
estimat personatge. Un final que amb un llarg traveling en el
que Charlot marxarà sense la seva ------------- , movent els
hombros i fent voleià el seu fràgil bastó, a un ritme original i
------- de passos i grans extravagants dels seus peus endinsats
dins uns sabatots digues més d’un clown de circ que d’un còmic
de cinema.
Aquest geni, va néixer a Brigton, barriada pobre de Londres un
16 de primavera, perdó d’Abril de 1899. La seva mare venia de la
faràndula del music-hall, mes al tenir al seu fill, ella ja
estava cascada, sense gaire salut i gens de veu, per bo que
malvivia junt amb el seu marit alcohòlic. La mare tenia atacs de
bogeria... el pare estava vivint amb una altra dona i el petit
Charles anava a viure llargues temporades a un hospici. Sí,
igual que alguns arguments dels seus genials films. Penso ara
amb “El chico”.
“Los 8 chicos de Lancahire” faran després pantomima, comèdies
burlesques...
Junt amb el seu germà Sidney, aconsegueix un contracte un xic
decent, amb la cia de comèdia de Fred Karno. Chaplin ja té 16
anys i gràcies a aquest contracte podrà menjar amb regularitat i
el què és més important viatjar, veure món... França, Canadà,
EE.UU. Corren els anys 1910, 1911, 1912...
És en 1913, amb la segona gira per EE.UU., com Charles Chaplin
ja és l’estrella del productor - director FRED Karno.
Després de sis mesos de negociació la firma de cinema americana
KEYSTONE, fitxa al geni. Les seves primeres aparicions al cinema
són acompanyar al Fatty Arbuckle o a la dúctil Mabel Normand,
que són les autentiques vedettes d’aquests films de 300mm.
Seran 35 pel•lícules que Charlot farà per la Keystone, però no
com a personatge de relleno sinó amb guió, intèrpret i
realitzador dels films... com així farà per la resta de la seva
dilatada vida.
Quan en el seu primer contracte amb l’esmentada Keystone Charlot
firma per 150 dòlars setmanals, això recordeu era al 1913, ara
al 1916 un nou contracte a,b la Mutual Film, Chaplin cobra
15.000 dòlars setmana i 150.000 a la firma del contracte.
Ja d’aquesta època són films com “Charlot bombero”, “Charlot
violinista”, “Charlot encasa del usurero”, “Charlot policía”.
Serà un any després 1917 quan La Firts Nacional li donarà més
d’un milió de dòlars per 8 films. Amb aquest contracte sortiran
les fabuloses creacions com “Vida de perro”, “Charlot soldado”,
“Un día de asueto”, “Día de paga”, “El peregrino” i el famós
film “EL CHICO” (Jackie Coogan – fabulosa interpretació).
Aquests films ja no són els films de les patacades o les
llegendàries guerres de pastissos, aquí ja es componen grans
drames - còmics, que li surt tota la tragèdia de la seva
infantesa miserable del barri de Londres.
De “Charlot soldado”, traduïda a l’Estat Espanyol amb el títol
de “Armas al hombro”, s’ha escrit que és el film més genial fet
mai del tema pacifista. I en Chaplin aquest film en plena
Primera Guerra Mundial.
Fem història, som l’any 1919 i amb la creació de “United Artists”,
creada pels “cuatro grandes” del cinema de l’època a saber David
Wark Griffith, Mary Pickford, Douglas Fairbanks i Charles
Chaplin. Ara crearà les millors d’entre les Millors pel•lícules
de la història del cinema “La quimera del Oro” 1925; “El Circo”
1927; “Luces en la Ciudad” 1930; “Tiempos modernos” 1935.
Charlot a estat personatge en més de 100 pel•lícules.... però en
Charles Chaplin en aquests 20 anys de la seva vida s’ha
enamorat, s’ha casat, s’ha divorciat, una, dues, tres vegades i
ha tingut dos fills. Amb les seves ex-esposes se li envan tots
els milions de dòlars que ha anat guanyant amb les seves
creacions cinematogràfiques.
Més el món avança. La tecnologia arriba al cine sonor. Chaplin,
el Geni del Setè Art li fa escarafalls al sonor. S’assegura que
va dir que ell seguiria fent pel•lícules mudes... Penso que el
personatge de Charlot s’està apoderant de Charles Chaplin, doncs
Charlot sempre va contra corrent i aquí Chaplin fa igual.
Amb tot aprofita Chaplin el sonor per posar banda sonora en els
seus films “Luces en la Ciudad” i una profusió d’efectes sonors
amb “Tiempos Modernos”.
Paral•lelament en aquesta època a Amèrica, un altre mític del
cinema neix, em refereixo a Buster Keaton. Aquest com sabeu és
americà de Kansas. En l’època li deien “l’home de cara de pal”.
Comença com Chaplin fent de relleno amb el Fatty, però la seva
forta personalitat s’imposa i seguidament comencen els “seus”
llarg metratges. “La Ley de la Hospitalidad” (1923), “El
Navegante” (1924), “Mi vaca y yo” (1925), “El General” (1926),
“El Cameraman” (1928).
Fins aquí, tots els seus films eren muts. L’arribada del sonor
també afecta a aquest sensible creador. Ell vol mantenir la
“línea de cinema pur”, com diu ell, de pel•lícules de gestos i
no paraules. Així com Chaplin claudica, ell segueix morrut amb
aquesta posició. Per Keaton, el sonor s’imposa i el soroll i
paraules del nou cinema arramba definitivament aquest gran
intèrpret, director i productor.
Keaton ha de ser internat en establiments mentals varies
vegades.
No podem acabar aquesta primera etapa del cinema còmic sense
parlar d’en Harol Lloyd i el “Gordo y el Flaco”.
Harol Lloyd va esser l’altre angle d’aquest famós triangle
Chaplin, Keaton i Lloyd. Més efímerament, però el públic el va
valorar com els altres grans realitzadors. Tot un símbol la
creació del seu personatge, fràgil, amb ulleretes i el barret de
palla a lo Chevalier. Recordeu que els seus millors “gags” estan
basats en l’”equilibri”, prodigi de trucatge cinematogràfic que
ens farà encongir el cor amb tots ells. Les pel•lícules més
rellevants de Harol Lloyd foren “El hombre mosca” 1923, “El Dr.
Jack” 1922, “El hombre relampago” 1928, “El colegial” i “Ay que
me caigo” 1932, “La via Lactea” 1936, “Miercoles loco” 1947.
“El Gordo y el Flaco” o la comicitat per llei de contrast. Stan
Laurel i Oliver Hardy, realment ja entren en l’etapa del cine
sonor, molt a prop dels famosos Germans Marx... i això amics
meus com deia Kipling... ja es un altre història del cinema.
FI
KIM MITITIERI |