|
ERIC CLAPTON
 |
… com transportades per les aigües del Mississippi m’arriben les
notes d’un blues... notes que arrosseguen imatges, d’un avi de
barba blanca i pell negre fumant amb la pipa de canya,
engronxant-se en un balancí d’un porxo sureny en el que li
manquen unes mans de pintura... més notes de blues, en les que
muntades a cavall porten fotogrames d’uns nens pigats i pèl
rojos, pescant a la vora del riu... segueixen fluint notes que
envolten els pits d’una noia negre, els quals té ocupats per la
boca del seu fill que mama involent... són les notes
|
“Notherless child”... un poble de carrers forçosos on l’única nota viva esta
a la barberia de negres, on una guitarra tronada, una harmònica
i la veu melangiosa del mestre barber, canta un blues, recordant
els anys trenta, quan en Jessie Owens guanyava cinc medalles
d’or olímpiques; el millor bategador de la lliga era negre; el
campió del món de boxa... era negre... les notes dels blues
reboten entre les ampolles buides, de massatges facials i
colònia a mig buidar... de “Tercera clase” es titula el blues...
i a les afores de Memphis, a pocs metres del Mississippi, en una
abandonada pellissa un grup de negres, barreja d’edat i sexes,
escolten una banda de musica, que toquen com uns posseïts el
blues “La Cruïlla”... tots es balancegen i piquen de mans
rítmicament, sudorosos, concentrats, saben que realment la seva
raça el “Crossroads”, del ser o no ser ... ... ... en un asil
del Harlem Neoyorquí, un autèntic soldat del Vietnam, un negre
de mes de cent kilos, sense cames, està cantant un bell blues de
la seva Louisiana natal, quan muntava cavalls robats per una
estona, canta o resa el “Aint nobodys business” ... ... ...
Palau Sant Jordi, 4 de maig de 1995, ... 18.000 persones amb
l’ànima embogida per les notes que neixen a les guitarres de
l’Eric Clapton i la seva banda de genials musics... Ha estat la
seva màgia que durant mes de dues hores ens ha transportat per
llocs i situacions... hem sentit olors i calors... ens hem
balancejat i picat rítmicament de peus... hem viscut quelcom
meravellós aquesta nit... despullant-nos d’enveges, frustracions
i mals sons, per sentir directament en la nostra anima les notes
del blues que tocava “la mà de Deu”, la del Eric Clapton. “Every
day I have the Blues” ... viu un Blues cada dia.
KIM MITITIERI |
