|
… I vet-ho aquí, que un dia Deu es va llevar molt
d’hora i es va dir: Avui crearé els números!
Va fer servir de pissarra un núvol gris fosc i
amb l’índex de la mà dreta va començar a dibuixar ara un 6, ara
un 4, ara el 3, tot seguit un 1, i ara un 8, un 9, un 5, el 2...
i finalment, el seu número preferit: el 7.
I els números van baixar a la terra feliços i
contents. Encara que hi havia un número que estava trist, el
número 1. Veia que tots el número tenien companyia i ell estava
sòl.
Es va dirigir al número 2 i els hi va dir:
- Què puc jugar amb vosaltres?
- No! No veus que som el 2, el Hansel i la Gretel i si tu
juguessis amb nosaltres ja no seriem el 2?
Més tard va dir a una porquets que cantaven
alegrament:
- No tenim por del llop, no, no, no, no...
- Ei, porquets simpàtics, que puc cantar amb vosaltres?
- No! No veus que som el 3 i si vinguessis tu seriem 4 i no hi
cabries en el conte?
Es passejava cada vegada més trist fins que del
fons del bosc va sentir uns cants i s’hi va acostar.
- M’en vaig, m’en vaig, a casa a descansar...
- Ui! Quina colla de nans, aquesta si que em voldran...
- Ei, que puc afegir-me a al colla?
- No. No veus que som els 7 nans, que anem a casa amb la
Blancaneus? Què diria ella si arribéssim 8?
I cada vegada més trist, el nostre número 1, es
veia bandejat pels seus germans. Ni l’important 7, el va voler
al seu costat argumentant no se que de l’equilibri còsmic...
- Clar – es deia el número 1. Deu m’ha fet tan prim, soc tan
poca cosa al costat d’un voluminós 8, un 6 o de qualsevol germà...
sóc tan insignificant...
Deu que ho veu tot, coneixia la tristesa del seu numero 1 i es
va compadir d’ell i amb la seva bondat infinita li va enviar una
joguina per que es distragués i alegrés la seva vida. Li va
regalar un cèrcol!
I quan, feliç, el número 1 es va posar a jugar amb el seu cèrcol,
tots els número germans li van tenir enveja perquè el modest
número 1, es va convertir en el més important de tots: el número
10!
Encara avui dia, la gent vol jugar amb el número 1 i passar-li
molts, però que molts cèrcols al darrera...
Joaquim Mititieri i Garci
Per la meva filla petita Montserrat
Palma 22 de juny (St. Paulí) 1995
|
