| La mili negra (1954)
“Mili Negra”, vol dir la “Mili Pornogràfica”.
Un tipus de mili, que crec va ser semblant a la del teu pare o
avi, no crec que fem res diferent.
Potser algunes situacions diferents, més “xungues”, més totes
acabaven igual: portant una dona de pago al llit. Mai una que no
fos de “pago” (encara que algunes vegades no varem fer el pago),
les demés noies canàries, les varem respectar sempre, com si
fossin germanes nostres.
Jo tinc el pseudònim de “Chim” la resta de companys segueixen en
l’anonimat.
En “Chim”, crec, va esser l’únic dels nois que va arribar verge
a la mili, ell havia fet un tracte amb el seu pare: “dormir 8
hores diàries no fumar i no anar amb dones.” Ell ho va acceptar
i a canvi podria fer tots els esports que volgués. Com així va
ser, practicava atletisme, natació, bàsquet, tenis i el seu
preferit: muntanyisme (en totes les seves variants, espeleologia,
escalada, esquí...), així va sortir el primer jove “play boy”
del país.
Tots els xicots catalans anaven de festa cada dissabte al vespre
i no els agradava gens portar amb ells un company “verge”. En “Chim”,
també anava una mica acollonit per haver de trencar la seva “virginitat”.
Ells anaven amb unes ties collonudes i en “Chim” se n’abstenia.
Fins que un dia, va decidir anar-hi sol. Va escollir, com diuen
els psicòlegs, una dona que podia ser la seva mare, fins i tot
era andalusa com ella. Tant aviat com arriben a l’habitació, es
despullen i ell se li tira al damunt -¡Alto chico! Primero hay
que calentar motores... como vuestros aviones. Bien acaríciame
primero como si fuéramos amantes.
I així va ser el meu primer “polvo”.
Quan vaig tornar de “chefla” amb els meus amics, van quedar
parats quan vaig agafar una noieta morena i me la vaig emportar
a una habitació. Ella em va explicar la seva vida, cosa que va
ser molt llarga, i els companys es pensaven que estàvem en acció...
Nosaltres teníem les cases de “barrets” distribuïdes per carrers.
- Anem avui al carrer Ripoche?
- Un altre vegada, no! Anem al León y Castillo! Valen una mica
més, però estan molt bones...
Aquest era el company Montse, que és el que anava amb més
“cabres” que nosaltres. A la nota de despeses que enviava a la
seva mare, per què li enviés més diners hi posava:
- Un huevo frito con guarnición, 50-ptas.
Això era un servei amb una dona. Posava molts “huevos fritos” en
cada nota i en Mises li va dir:
- Nano, que la teva mare veurà que de menjar tants “huevos
fritos”, t’agafarà icterícia.
Al Montse li varem fer una broma. Li varem dir que ens van
oferir una “guayaba” (noia jove africana) per un camell i cinc
cabres, total 1500-ptas. Recollíem diners, que segons el què
aportin, tindrien dret amb la noia. Ell va dir-nos que quant
tenia que aportar, per tenir-la un dia cada setmana.
I van arribar nous reclutes, els nostres fills. L’Andorrà en
marxar, i un apartat especial per el Mestre. Amb ell tot era
diferent, arriba a la mili portant un barret... Què diferent!
Diferents van ser les nostre vides.
També va arribar en Godall, que aviat va sobresortir per la seva
valentia. Es va tirar al mar, des del moll de la “Base de Hidros”,
sense saber nedar!! Un dissabte a la tarda, quan tots els
catalans, estem passejant pel carrer Triana, li compra a un noi
tots els diaris que porta, i es posa a cridar, per vendre’ls amb
el seu nom : ¡La Falange!, ¡La Falange!, Compre ¡La Falange! I
així va anar fins a vendre’ls tots.
Un dia ens ve el Montse amb uns papers i ens diu:
- Nois, os proposo fer una societat, és algo serio, fer un
edifici de quatre plantes i un àtic “especial”. Als baixos o
primera i segona planta hi tindrem serveis de putes a 50-ptas.
Als pisos tercer i quart putes a 100-ptas. i a l’àtic un harem
especial de 500-ptas. que inclourà begudes, menjar i serveis de
les senyoretes, gratis. Què us sembla?
I llavors van venir les discussions...
L’Isidro, un noi canari va muntar una revista i com jo havia fet
teatre a la península, em va dir si volia fer el paper còmic,
del que seria: “Pinceladas Andaluzas”. Jo era un trist francès.
Varem assajar varies setmanes i no sé per quins sets sous, no es
va estrenar la revista. I sortien “Los gitanillos del bronce”
que més tard varen triomfar a la península.
Parlant de dones, la que va fer forolla, va ser “La Mora”. Era
en una casa del carrer Ripoche, una dona molt ben plantada, que
perquè no tingués més fills, li van cauteritzar els mugrons, i
tenia un creu cicretificoude al centre. Si no ho miraves, no ho
veies. Una nit el company Mestres i en Chim van anar a conquerir
els seus serveis. Primer el Mestres. De sobte uns crits: - Chim,
chim, porta aigua, encara que sigui en un orinal, corre! Aquesta
noia s’ha desmaiat d’emoció!!
L’endemà i va anar en Chim, i demana els seus serveis. Va ser
tan brava la “batalla”, que varem trencar el llit. Era molt dona
“La Mora”!!
El Mestre, el Matas, el Mises i no sé si algun altre, anaven al
cabaret de las Palmas i van posar de moda posar-se un glop de
“Licor 43” a la boca i anar-lo passant de boca en boca a les
noies clientes. En Chim va ensenyar als mariners de la plaia de
les “Comteres” a fer-se el típic “carajillo”.
En Mestre i en Chim, van arribar a tenir una amant, en unes
noies de pago, més ells no pagaven d’acord amb la meretriu
mestressa de la casa. La meva amant, només volia, que vestit de
paisà ella em pogués agafar del braç, i anar a passejar pel
carrer de Triana, que és on anava tota la joventut de “Las
Palmas”. Cosa que no varem tenir ocasió de fer-ho mai.
La senyora Neus, que era la mestressa d’aquell prostíbul va
tenir un problema molt greu. Per Setmana Santa, tenien que estar
tots els prostíbuls d’Espanya, tancats, cosa que ella va
aprofitar per fer unes obres. El Divendres Sant les van acabar i
llavors li va ser impossible de trobar una mainadera per netejar-li
la casa. - No es preocupi senyora Neus, en Chim i jo - li va dir
en Mestres- li deixarem la casa neta com una “patena”.
I el Divendres Sant ja veieu el Mestres i en Chim, amb uns
mocador florejats al cap, netejant, fregant, traient la pols a
aquella casa de putes de la Senyora Neus, velleta ella i joves i
tontos nosaltres.
L’endemà, Dissabte de Glòria, la casa va obrir lluenta com una
patena.
Una tarda va venir un client de la meva amant, que era mariner i
li va portar tres o quatre peixos molt macos, la senyora Neus
els va guisar i va convidar al Mestres i el Chim a sopar aquella
nit. Els dos rodejats a la taula de putes, estaven mai tant ben
dit, com peixos a l’aigua.
Un dia jo com sempre havia fet, darrera una “guagua” (autobús) i
el món se’m va posar a moure’s, em vaig marejar i em vaig
preocupar. Vaig estar tres dies sense anar a ca la Neus.
Per si fos poc, em va agafar al carrer el meu Tinent Telo i em
va fotre un escàndol, ell que era el capità del Club d’Atletisme
d’Aviació i jo n’era un els principals atletes: - Esta chica, tu
amante, hace cinco años la traje yo a Canarias de Cádiz... nunca
más bajarás de un minuto en 400 metros lisos... ¡Olvídate del
atletismo!
Ni el meu pare m’hauria fet un escàndol més fort!
Només vaig poder baixar el cap i aguantar la xurricada. L’endemà
a les set del matí vaig presentar-me al camp d’entrenament. El
Tinent Telo no em va dir res. Jo corria fent “futing”, i em vaig
marejar a la primera volta. L’endemà hi vaig tornar i a l’altre
també. Varem tornar a ser amics amb el Tinent Telo.
Jo vaig deixar, per sempre, la meva vida dissipada. En la
inauguració de l’Estadi Gran Canarias, vaig haver de recollir
cinc copes. (En la 400 metres llisos, que vaig anotar 0’56”, els
400 metres balles, els 110 metres balles, els 1500 metres i la
de capità de l’equip).
Els meus amics catalans, estaven tots a l’estadi. El Mestres al
cap davant, em van regalar un gran ram de flors.
El Mestes havia arrasat totes les flors d’un jardinet públic.
Kim Mititieri i García |
