|
Amb un sonor bàtec d’ales
et vaig cridar la teva atenció.
Poderosos vols
cercant el sol
et vaig enamorar.
Ràpids i amb arriscats vols
et vaig captivar.
Varem crear el nostre niu
i amb dedicació
varem ajudar a aprendre a volar
els nostres fills
ja volen tan lluny
que no retornen al seu niu.
Vaig seguir volant alt,
cercant estels amb cels impossibles...
creuant mars i oceans
de turmentes...
Ara que el vigor de les meves ales han minvat,
que les plomes no estan totes senceres
i que em falla l’orientació,
estàs tu,
sempre tan bella
aguardant-me en el nostre niu.
Ja vinc amor
estic fent l’últim gran vol,
per arribar al teu costat
i quedar-m’hi tot el resta de la meva vida.
Kim Mititieri i García |
