|
… ets aigua la mare
de tota natura,
dels teus mars
van sortir es primeres criatures
… ets aigua la principal protagonista
de l’historia per la epopeia de Noé,
i la menys aventura aquàtica
d’un bíblic protagonista: en Job.
… per tu aigua han fet pantans i preses,
els humans et volen doblegar
mes tu ens fas entendre
que a una força de la natura, no se la pot aturar
T’ESTIMO AIGUA
... xiula el vent huracanat
arrenca l’arbre vell de la plaça,
i del campanar s’emporta la creu
i fa caure la xemeneia de la fabrica.
... xiula el vent sense parar
emportant-se el pol•len d’ací enllà,
gronxant els camps de blat i ordi
quina primavera mes florida que hi haurà.
... xiula el vent a batzegades,
jo estic en el desert mes sec del mon,
i el respiro fruitosament
omplint els meus pulmons d’oxigen fresc.
T’ESTIMO VENT
... que son
flames d’alegria,
es la nit de Sant Joan.
Cadires, taules i vells sillons,
han sigut arrambats.
... quines flames, semblen de guerra
quan a cent cases han ensorrat,
cases que hi havia malalts de còlera,
i el foc ha purificat.
... el foc s’estén per tota la vall,
cremant arbres i cucs parasitaris
que els estaven matant.
Ara naixeran nous arbres, mes sans.
T’ESTIMO FOC
... las planes
de Gobi,
els deserts del Sàhara
les vals d’Aran
o els cims de l’Himalaia.
... Tota tu ets diferent.
ets bells! A quants poetes has inspirat!
a quantes guerres has temptat
uns i altres hem sucumbit a la teva fertilitat.
... terra per descobrir,
terra per conquerir
ningú et diu:
TERRA PER ESTIMAR.
Kim Mititieri i García |
