Volarem entre nubols de cotó,
Aterrant en prats verds
I clapes de lliris blaus.
Les formigues seguiran
Per els seus secrets descobrir
I els caus de les aguineus
Que tres cries han tingut
Demanarem permis
Als arbres fruiters
Agafan-t’lis el seu destí
Que convertirem en energia
Per poder caminar el camí
El pix i l’au
Amb amor sacrificarem
Agraint-li que la seva vida
Ens hagi donat
Fent promesa
Veurem vi de Macedonia,
De les riveres del Rin,
De les vinyes de California
I els ceps del Panades
Que mes aprop els tenim
I amb autentica ceremonia
La copa t‘ensenyaré a agafar
Amb les dos mans abraçades
Tocan-t’se els dos dits polzars
La copa, el món simbolitza
El vi la teva conciencia
Que el teu cos vol traspasar
Creant una destil•lacio nova
Que fruitosa a l’anima
Et te que arrivar
No t’encaparris amb les banderes
Creu en aquest “planeta blau,”
Aquell que la seva massa arborea
Ens deixa respirar
Creu en els mars i oceans blaus,
Que com a cloaques a on avocar-hi
Totes les dexalles
D’aquest món de consum,
Si no per deixar-hi viure
Desde la gran balena
Al mes insignificant popet
Possiblement el bressol biologic
De tots els humans.
Creu en les persones,
Sense pensar la seva raça
Sigui el que sigui
El seu color de pell
Crida als cuatra vents
Que la SALUD es un compromis de tots
I la SALUD la veiem com una energia
De verd mes brillant
D’allà on venim allà on tornarem,
Per aixó no tinguis mai una bandera
No mes un troç de color blau cel.
Kim Mititieri i García |