|
Com una ondina,
sortida amb força del fons de la mar,
amb un cos adornat d’estels d’or,
cabells llargs color de foc,
pell blanca, blanca,
pintada amb mils d’estels,
recuperats els braços de la Venus perduts
amb mirada de profunda rialla,
amb rialla de profunda alegria,
tota ella, feta de lineas suaus,
amb futur d’eterna joventut,
com els seus pits rodorns i ergits,
movent-se per les aigües com la preferida de la mar.
Ai mare! Qui pogués esser ona,
per poguer-la abraçar.
Gelida – 18-6-2011
Kim Mititieri i García |
