|
Aquella té les cames maques,
aquesta boqueta de pinyó.
Uf, l’altre quins pits!
Ai, Déu meu senyor…
I com mou els malucs,
caminant amb el seu sarró.
Si es proposés fer una terrina d’all-i-oli
se li lligaria ràpid i sortiria d’allò més bó.
Aquesta mirada m’esglaia,
embaladit m’ha deixat
i quan desgrana la seva rialla
les seves dents m’han enlluernat.
La meva cosineta, la de veu melosa,
sempre m’està dient:
- Quant més cosins més endins-
però quan m’hi apropo per agafar-la, surt corrent.
M’agraden les dones tant i tant
que frare jo hem faré,
hem tancaré en un convent de monges
i llençaré la clau de la porta al carrer.
Kim Mititieri i García |
