CONFETTI… una història pornogràfica 
				 
				 
				... he estat varies vegades a Ginebra. M’agrada per moltes 
				causes... i tinc bons records. Vaig conèixer a “Lady Cadillac” 
				una exuberant negre que era famosa amb tots els night-clubs del 
				món pel seu numero eròtic que feia acompanyada... d’una rosa 
				vermella de tall llarg. 
				En aquesta ciutat he fet incursions amoroses en els conys de les 
				mes exòtiques dones que pugueu imaginar: Libaneses, indies, 
				portugueses, iranies, iraquies, brasileres, i etc,etc. per algo 
				es Ginebra el centre diplomàtic del mon i per això en els seus 
				jardins o carrers es veuen les dones mes esplèndides. Com 
				aquella. La veig de molt lluny, mes de 50 metres, en mig de mes 
				gent, però la meva vista i el meu instint em diu que aquella 
				dona es de bandera. Accelero el pas i a mida que m’hi acosto la 
				vaig saborejant. Fot, quin cos mes soberbi. Alta, d’hombros 
				rectes. Cames molt altes i uns malucs descarats, jo en dic “cul 
				respingon” sols la veig d’esquena. Té el cabell tallat curt, 
				però hi ha cabell. Es d’un color castany or. I quin vestit, mare 
				de Deu, sembla menys que un viso. Es de tela suau com si fos 
				seda, i ajustat al seu cos, sense ser arrapat, amb dos tirantets 
				que m’ha recordat la roba interior. Camina com em mandra. Molt 
				indolentment el seu cos i jo li veig els perfectes muscles d’ell. 
				No se si va sola o acompanyada. Estem quasi arribant al davant 
				del rellotge floral. Hi ha bastant gent. Quants anys tindrà? 
				Aquest cos pertany a una dona jove poder 25 anys. Encara no l’he 
				vist la cara. Disfruto veient-la del darrera. M’atrau tant 
				aquest cos que si al davant no hi existís res, tan s’emendonaria. 
				Per aquesta façana posterior ja promet infinitats d’alegries 
				sexuals. 
				 
				Ara s’ha parat el sol li traves el vestit i disfruto del perfil 
				de les seves cames. Amb unes cuixes que em donen la raó a les 
				que jo intuïtivament li havia situat. O si les pugues resseguir, 
				amb els meus deu savis sensuals... ¡quin goig per les meves mans! 
				I apretar-li els malucs, fort, mes fort... clavar-li les ungles 
				fins a pensar que li faria mal i de sobte acariciar-li suaument 
				tot el seu cul... acostar-li la meva cara... començar-li a fer 
				petons tan suaus, tant suaus... fins a que senti el tacte de la 
				meva llengua... primer sol la punta... mes tard mes llepades 
				càlides i humides que li farien esborronar la pell... i quan la 
				meva llengua es pases a borinar el preciós forat d’aquest cul 
				començarien a moure’s rítmicament aquestes cames tan llargues, 
				tan maques... i la meva llengua deixaria pas al meu índex que 
				aprofitant la saliva acumulada en la entrada del forat entraria 
				suau i poc a poc en l’interior del seu cul... entra i surt.. 
				entra i surt... el meu dit... ja no es sols les cames que es 
				mouen, ara fa moviments de ventre que fa que els malucs pugin i 
				baixin... baixin i pugin... el joc es llarg, no valen les preses... 
				estic accelerant el ritme del meu dit i removent-lo pel seu 
				interior... començo a sentir els seus gemecs de gust...a mida 
				que accelero, ella em respon amb gemecs mes intensos... els 
				porós de la seva suau pell ja s’han començat a obrir i d’ells 
				surten minúscules perles de suor que jo ràpidament absorbeixo 
				amb la meva llengua.. ja crida de gust... el gran moment està 
				pròxim jo començo a introduir el meu segon dit el qual queda 
				engollit mes ràpid del que em pensava... es tot el cos que es 
				convulsiona i els crits son notables... com disfruta aquesta 
				dona de muscles llargs i elàstics!... el seu cos salta cada 
				moment mes amunt al igual que els seus crits pujant de decibels.... 
				mes, mes, introdueixo que em demana, i sense pensar-m’ho dos 
				vegades foto una escopinada per a on estan treballant els meus 
				dits... i ràpid i enèrgicament introdueixo en el seu ano tota la 
				meva mà. Un crit ferotge, com mai havia sentit, es el resultat 
				del meu atreviment i un salt mes alt que tots del seu cos... i 
				el gemec deixa pas a uns dèbils rumrudeixos... i en pocs segons 
				els muscles del furat s’afluixen tant i tant que la meva mà surt 
				sense cap dificultat... 
				 
				Tot això el meu cervell ho ha pensat amb pocs segons i la meva 
				polla està apunt de rebentar-me els texans... Me’n adono que un 
				home quasi cinquenton li està parlant. Per la cara de fàstic que 
				hi posa serà el seu home. Llavors ella no serà tan jove! 
				Caminaran poc a poc deixant el parc, dirigint-se a una zona 
				peatonal plena. Tocar a tocar de botigues. Jo el segueixo. 
				Encara disfruto mes i mes contemplant el seu cos que fa uns 
				moments he disfrutat tant subliment. Ara em fixo en les seves 
				caderes a les que no hi havia repassat. Son justes, ni amples ni 
				estretes i se que son envoltades d’una capa de carn com seria 
				les de una perdiu refeteta... i el tacte càlid i suau de la seva 
				pell... ai, ai que m’estic envalant un altre vegada, para noi, 
				para.... 
				 
				Per la bronzejada esquena que veig se segur que no porta sostens... 
				mi estic apropant cada vegada mes... com hi ha transitant molts 
				turistes hi ha moments que allargant la mà li podria tocar el 
				cul. I es quant estic tant aprop que ella es para i s’ajup a 
				tocar unes sabates de saldo que hi ha dintre un cistell davant 
				una sabateria i comprovo aquells malucs, que el vestit fi se li 
				ha arrapat, son exactes als que jo he estat jugant fa una estona! 
				Son com una cirera de “cor de colom” en mides i dimensions 
				apropiades a una dona... 
				 
				Entra a la sabateria. No se a on es el marit. Pregunta quelcom a 
				una dependenta... i se que arriba l’hora de la veritat, dintre 
				uns instants veuré la façana principal d’aquesta casa de sexe 
				tant formidable... a lo millor hem decau tota l’il•lusió... el 
				cor em batega com un tambor... i es gira lentament i jo que 
				estic mirant-la de fit a fit tinc una gran sorpresa i aquesta 
				maquina de luxúria tindrà uns quaranta anys! Just l’edat que en 
				a mi hem fan perdre el cap les dones... mes quina façana 
				davantera! 
				 
				Aquest cabells color d’or li fan joc amb els seus ulls de color 
				de tigre. No son grans, però ben dissenyats, el nas d’estructura 
				osea allargada, però no exuberant dimensions... els seus llavis 
				molt peculiars, el llavi inferior quelcom carnós, mes el 
				superior encara que fi es arremangadet que dona la sensació o 
				que et dona un bes o que et convida a que li donis tu a ella. 
				 
				Els seus pits i dos obres d’art! Pensant que no porta sostens 
				els té tiesos però avorrits, doncs no destaquen els seus mugrons, 
				proba inequívoca que aquesta dona no està satisfeta sexualment.
				 
				 
				Té panxa com té que ser. Es com un timbaler que jo gustosament 
				el faria sonar amb la trempadora vara que empresona els meus 
				testicles. 
				 
				I el meu deliri es el comprovar que el vestit li mostra relleu 
				allà on se li ajunten les cuixes. Es el seu cony, un cony 
				prominent i arremangadet fent conjunt amb el seu llavi 
				superior... hòstia això es massa, quin monument de dona! 
				 
				Just quan surt de la botiga me’n adono que al meu darrera hi 
				tenia el marit. 
				 
				Seguim caminant poc a poc. Mirant aparadors. Mirant els florits 
				parterres que té aquest carrer peatonal. I jo embevent-me pels 
				ulls aquell cos tant sublim. Com entraria la meva polla en el 
				cony respingon. Per com el té situat, tota fins els ous d’una 
				sola empenta. I segur que amb el meneo d’ella i les meves 
				envestides, al tenir tan pronunciat la muntanya del seu cony, 
				donarien un gust als meus collons que em faria distreure del que 
				estaria tenint el de la meva polla. Segur que aquest tambor del 
				seu ventre donaria la precisió exacta per disfrutar com dos 
				bojos de tots els actes de les nostres follades. 
				 
				Encara que els seus llavis no son del tipus de mamona, la seva 
				boca ample, suposa una llengua igual i aquest amb sabia destresa 
				pot arribar a donar-me un plaer de mort. 
				 
				La meva experimentada llengua si que ballaria aquella be, 
				darrera aquella en el fons del seu respingon conyet. 
				 
				El marit va davant, passejant i prescindint de lo que fa ella. 
				Jo la vaig seguint cada cop mes enganxat amb ella. Mes alto no 
				l’he roçat ni un sol moment. 
				 
				El meu cervell esta que vull. He decidit que tinc que fer 
				realitat totes les meves calenturientes histories que acabo de 
				imaginar amb ella... i moltes, moltes mes... tinc que parlar amb 
				ella. 
				 
				Acaba d’entrar a un altre botiga. Aquesta es de roba femenina.. 
				i jo entro darrera d’ella. 
				 
				S’està mirant un moble ple de vestits que segons el cartell son 
				de rebaixes. 
				 
				Ara o mai noi! 
				 
				M’acosto a ella. Li agafo la munyeca enèrgicament, apretant-li 
				però no fent-li mal. 
				 
				- Dispensi’m, em dic Joan i tinc la forçosa necessitat de 
				sàpiguer com es diu.  
				 
				L’estic mirant de fit a fit aquest bells ulls petits però de 
				color de tigre. 
				 
				-Em dic Magdalena. 
				-Jo visc a Girona a 100 Km de Barcelona i li suplico em doni el 
				seu número de telefono per posar-me en contacte amb vostè 
				Magdalena. Per favor. El necessito com la meva vida. 
				- 419697569 de Paris. El tinc que deixar el meu marit m’espera. 
				- Al matí a les 10 es bon hora per trucar-la 
				- Millor a les 9... encara m’agafarà al llit. Adéu. 
				 
				Aquesta ultima frase pronunciada amb un voluptuositat i amb un 
				adéu que era mes que un llarg bes, que al veure de nou a 
				contrallum el seu cos de nou cap a mi he vist a través del fi 
				vestit tot aquell cos de plaer... per la meva polla s’ha 
				disparat un raig de llet, deixant-me una gran taca en els 
				texans. 
				 
				Ho he aconseguit! 
				 
				Ara el futur seran telefonades calentes en les que aconseguiríem 
				escorrams els dos. 
				 
				I escapades a Paris. Bé anant fins a Perpinyà el avió a Paris no 
				es tan car.  
				 
				L’emprenyo mes gran, es dir mentides a la meva dona. Perdre 
				hores de treball. Gastar peles i peles.. mira sap lo que hem dic 
				com ja l’he posseïda a la Magdalena val mes estripar aquest 
				numero de telefono que així viuré mes tranquil. 
				 
				En el terra moble de vestit de rebaixes han quedat uns paperets 
				tan petits que semblen “confetis”.... 
				 
				 
				 
				Oil, (Tours-França) 31/VII/95 
				
  |