|
… fa unes nits passades, que a les 4 de la nit vaig sentir, alt
i fort i clar:
- Papa
Era un crit de la Montserrat, que estava dormint i somiava. Jo
em vaig despertar i no vaig poguer enllaçar el son.
Era un crit de socorro? Era un crit d’alarma? Era un crit d’odi?
Era...?
Que volia dir aquell crit de:
- Papa
De quant em vaig ofuscar amb ella i li vaig donar un cop de
bastó...
- Papa
Quan va tenir que dormir al “metro” junt amb els “sense sostre”
per unes ordes injustes...
o quan l’endemà es va desmaiar a Olesa, segur que aquella nit
angoixant...
No ho sabrem mai!
Però el que si sé, es que tenim “el conscient” (que ens fa fer
les coses) i “l’inconscient” en les hores de son i aquell
“inconscient”
- Papa
Podria ser un crit d’amor, demanant ajut al seu,
- Papa
|
