|
Avui un bon amic m’envia un re-fax del Parlament de Catalunya en
el que ens aproven un ajut econòmic per que l’ha apliquen a la
conservació de les fonts del meu poble.
No se si ell, l’amic, s’anadona que aquest èxit no es un èxit
per les fonts... es realment un èxit per el parlamentari que ha
presentat la proposta i que fem “camarilla” anteriors amb altres
polítics de la mateixa camada i altres afins, que utilitzen el
mil•lenari sistema – avui per mi, demà per tu- sabrien abans
votació del seu triomf. Aquest es el kit de la qüestió.
Aconseguir un triomf mes es seu currículum polític. Tan li fa si
son per mes fonts o per uns nens de Xina.
Jo penso que si un polític està sensibilitzat pel tema de
l’aigua, que es el que son les fonts, té que lluitar pel
problema de on esta la massa freàtica que fa que estiguin apunt
de perdre’s quaranta fonts (cent ja s’han perdut) quines
industries l’han “robat” l’aigua... quina es la sol•lució.. a
qui te que pagar aquest robatori sagrat que es l’aigua... en
lleis que la protegeixen, les mes antigues del humans...
Aconseguir que el Parlament de Catalunya en dongui un partida de
sis milions, es posar el paper d’embolicar al problema.
Com sempre em diu l’amic Botinas. No anem a pagar incendi, ANEM
A PROTEGIR EL BOSC.
Palma, 23/III/00
|
