|
1986.-
Aprofitem els Reis, que es proveeixen en El Corte Inglés
(Diagonal) i m’arriba a les mans la
1000 kms. Karhu.
Viatjo durant la resta de curs uns 25 kms. diaris. M’acompanya a
esquiar i al viatge de fi
2000/3000 kms. de curs a França i Italia.
El pare me la “demana” com préstec per anar a Sud Amèrica doncs
les mides li son ideals per la càmera SONY AF de 8 mm al igual
que per portar documents. Viatja a Venezuela – Ecuador (Illes
26.500/29.500 kms.Galapegs) i Amazònia.
Celebro que m’hagi cuidat bé la Karhu i ella i jo comencem el
nou curs amb el recorregut de 25 kms. diaris. De nou a esquiar,
encara que poc,
2600/32100 kms doncs acaba l’any amb poca neu.
.
1987.-
Segueixo el curs i segueix la mala temporada de neu. Arribem els
Pirineus Francesos en busca de
2600/34.700 kms. neu.
De nou el pare me la demana per les seves vacances. Ara es a
Perú, Amazònia i Ecuador. Ademés d’arribar al Machu-Pichu, ens
porta un reportatge amazònic que ell diu “L’últim paradís
29.000/63.700 kms de la terra”.
.
Un nou curs comença i la meva KARHU, que ja té molta
“mondologia” m’acompanya de nou el
2000/65.700 kms. recorregut de 25 kms. diaris. No hi ha neu.
1988.-
Un curs trist, doncs trobo molt a faltar les sortides a la neu.
Ademés no hi ha sortida de fi
2700/68.400 kms. de curs.
Bé, ja no me la demana el pare, diu que la “compartim” i de nou
agafa la KARHU, per les seves vacances. Aquest estiu organitza
la “Expedición Ocucaje 88, Catalunya+Peru”. Es en el desert mes
sec del mon. També fa una travessia andina amb jeep de mes de
5000 kms.
circulant per llac TITI-CACA, entrant a Bolívia, La Paz i tornen
a visitar el MachuPichu. La Karhu acompanya com sempre, portant
l’equip de vídeo i plànols, llibre de l’Expedició i
31.000/99.400 kms documents personals.
2000/101.400 kms. Començo un nou curs, aquest any es a les
Escoles Intermunicipals de Sant Sadurní.
Us perdré, abans de finals de l’any 88 volía celebrar els
100.000 kms. de la meva KARHU i se m’ha passat per alt. Amb
celebracions o sense la
101.400 kms. KARHU a fet mes de 100.000 kms. en les meves
espatlles... i en les del meu pare
1989.-
Un nou any amb no molta neu. Dos vegades a esquiar a Andorra i
poc mes. La Karhu es nota que mes que veterana es fa vella;
especialment la seva part de tela del fons s’està aprimant
2500/103.900 kms. mes ella aguanta.
Acabo el curs amb la KARHU en bona forma. El pare una vegada mes
pren la KARHU a les seves aventures sud-americanes. Li comento
lo prim que té el fons KARHU. Diu que poder li farà posar un
reforç.. mes emprèn l’aventura sense posar-li.
Aquesta vegada recórrer tota la costa del Ecuador cercant
arqueologia de les fases Valdivia, Chorrera, Machalilla,
Jama-Coque, La Tolita... Arribarà per les selves del Pacífic a
la petita illa La Tolita i se’n adona que jornades anteriors en
el port de San Lorenzo unes rates li han fet uns grans
esborranys en la part superior de la “MEVA KARHU”. Son tan
grossos que precisa una solució urgent. De la tela d’uns
pantalons tejanos, hi posa un tros.
26.000/12900 kms. Així arriba la “mutilada” KARHU a casa.
Ara quan ja la tinc que “jubilar” se que en ella jo i el meu
pare hem compartit un tros de les nostres vides i no es mereix
ni que la tiri a les deixalles ni que l’abandoni en un recó de
casa, crec que la seva fi HONROSA i enviar-la al fabricant
perquè en faci un test de desgast amb ella i així serveixi per
millorar si cap una nova sèrie de motxilles KARHU. La meva
estimada KARHU.
Kim Mititieri i Garcia
|
