|
Corre i corre encara mes, per aconseguir un “jo no se que”, que
volies, però no vols quedar endarrere, no sigui que el del meu
costat m’avanci?
Corre i corre mes, per tenir més i mes bens materials,
“possessions d’orgull” competició de un “jo mes que tu” al preu
que sigui, inclòs materialitzant la teva vida al cent per cent?
Corre i corre tant, que ja no veus lo autèntic, com si
volguessis un lloc a la lluna, i no veus que esclafes un flor,
que poder la terra i el sol han lluitat cent anys per fer-la
néixer.
Correràs kilòmetres i kilòmetres per cercar un nou contacte humà
... lluny, molt lluny... i no seràs capaç de somriure, al pàlid
jove, que cada dia et dona a la mà el teu quotidià diari?
Prou. Parat. Reflexiona.
Poder no es que corres, corres... poder es que l’autèntica i
trista veritat es que fuges.
Kim Mititieri 13.VII.83
|
