Inici

Biografia

Arqueologia

 - Las pedras gravades d'Ica

 - Arqueología precolombina

Articles

 - Poemas

 - Contes

 - Contes eròtics

 - Cròniques

 - Critiques de cine i concerts

 - Montanyisme

 - Conferencias

Llibres i expedicions

 - Històries novelades

 - Tainos

 - Expedició Alfa 1994

 - La verdad sobre las piedras de Ica

 - Futur 93

 - La mes petita (1996)

 - Expedición Nido

Radio i entrevistes

Video

Álbums de fotos

Contacte

 

 

        

 

Contes

 

    “EL GRAN MITI”


       ...i el pianista, segueix desgranant les notes d’un tango famós. Les llums del cabaret, van perdent intensitat. Un focus taladra la sala i enfoca amb perfecta circumferència blanca, el presentador del local que amb el micròfon a la mà saluda jovialment: - Bona nit Srs. i Sres. Tinc avui el privilegi de presentar-vos una persona molt rellevant. Una personalitat que ha sortit per tot els canals de televisió mundials.

 

       Que és fruit constant d’entrevistes per premsa i radio. Té tres llibres apareguts últimament, fan un laboriós estudi d’ell. Ha estat convidat a presentar-se als mes famosos “Music Halls” del mon. Amb nosaltres i per gaudir-ne d’ell els presento, el genial! el gran dintre el grans! l’únic! EL GRAN MITI!! (aplaudiments generals) i ràpidament un corriment de la cortina, i el focus il•lumina, un xicot de lo mes vulgar. El presentador li allarga el micro.

 

       El seu aspecte encara que vulgui, no es molt elegant... ni estrafalari. No es ni alt ni baix. Ni prim, ni gordo. Ni un “guaperas”, ni per apretar a córrer. Un ull a la dreta, un a l’esquerra i el nas, això si, correctíssim de mides, al mig. Mirant-se al públic diu els següents mots: Bona nit a tothom. La majoria de vosaltres ja hem coneixeu per revistes, programes de televisió i algun que altre llibre. Tots els científics hem consideren un cas únic en el món.

 

       El que col•laboraran afirmativament els cervells electrònics mes potents de la terra. Tots estan d’acord que soc... que soc l’últim home corrent que queda al planeta. Bona nit a tothom. Aplaudiments.

 

       Molts aplaudiments. Frenètics aplaudiments. Un que altre sospir femení. Sanglots. Alguns masculins. Segueixen els forts aplaudiments. “L’únic home corrent” enfila el seu retorn al fons del escenari.

 

       En aquest breu camí fa uns salts, com si amb el cap volgués connectar amb una pilota de futbol imaginaria, salta una i altra vegada, segueixen els aplaudiments.

Kim Mititieri i Garcia.

 

 

www.kimmititieri.com - Copyright © - Diseny Web