|
- Mira que em fas pena ratolinet. Sempre estàs trist. Mai he
tingut ànsia de caçar-te , doncs he pensat que menjar-te em
faries mal de panxa, sense comptar els ensurts en somnis que em
podries causar durant la resta de la meva vida. Perquè estàs
sempre tant trist?
- La meva vida, es una vida de desgràcies. Tothom sap d’aquella
rateta tan maca, diuen la més maca. De totes les històries, que
es va comprar un llacet amb el dineret que va trobar escombrant
les escaletes...si es va casar amb un gat...
- Parent meu...
- I que a la nit de noces va començar a fer-li petons i petons i
que els va trobar tan dolços que se la va menjar...
- Així es...
- No! no es així! El meu pare, que sempre havia estat enamorat
de la rateta que escombrava l’escaleta, havia obsequiat amb una
caixa de vi, molt antic, els nuvis i tal com es va imaginar el
pelut del gat, es va veure les 12 ampolles i anava borratxo com
una cuba quan li va fer el primer petó a la rateta que
escombrava l’escaleta. Així que el pare que estava a la guait ,
va rescatar a la rateta que escombrava l’escaleta i davant dels
embriagats ulls del gat hi va posar un nap.
- Un nap?
- Si un nap, que el gat acariciava la seva llarga arrel mentres
deia... la cua me la menjaré per postres. El que el gat es va
menjar aquella nit de noses no va ser la rateta que escombrava
l’escaleta, sinó un nap!
- La parella va marxar lluny i es van casar. Van ser molt
feliços i van tenir molts fills. Jo soc el mes petit de tots.
- Apa noi, vull dir: Apa ratolinet que això no es una història
trista, es una historia que acaba be.
- No si aquí comença lo dramàtic per a mi. Tothom sap de la
bellesa de la meva mare la rateta que escombrava l’escaleta, mes
ningú sap res de qui era el meu pare. El ratolí mes important
del mon! Si, el meu pare es deia Perez. Si home el ratolí Perez
el que recull les dentetes de tots el nens del món i els hi
deixa un regal! Es com si fos un Papa Noel amb la avantatge que
pot venir qualsevol dia del any.
- Així tu ets en ratolinet Perez.
- No! no, aquesta es la meva desgracia. Jo soc fill de la rateta
que escombrava l’escaleta i el ratolinet Perez, mes quan em van
anar a registrar el cognom, el funcionari estava borratxo i va
registrar el meu nom, enlloc de Perez, va posar Pena i ara no
puc anar a recollir dentetes dels nens. Aquesta es la meva
història tràgica. Per això sempre estic trist...
- Poder el gat no es va veure totes les botelles de vi que el
teu pare li va regalar i el funcionari les va trobar i es va
emborratxar....
Fi.
Kim Mititieri i García. |
