Inici

Biografia

Arqueologia

 - Las pedras gravades d'Ica

 - Arqueología precolombina

Articles

 - Poemas

 - Contes

 - Contes eròtics

 - Cròniques

 - Critiques de cine i concerts

 - Montanyisme

 - Conferencias

Llibres i expedicions

 - Històries novelades

 - Tainos

 - Expedició Alfa 1994

 - La verdad sobre las piedras de Ica

 - Futur 93

 - La mes petita (1996)

 - Expedición Nido

Radio i entrevistes

Video

Álbums de fotos

Contacte

 

 

        

 

Contes

 

    CARTA AL MEU NEBOT II


Lima, 1 de setembre de 1989

Benvolgut nebot:

Després de 20 dies de escriure’t l’anterior carta i no haver rebut la teva contestació ( suposo viatges lentament cap a mi) t’envio el meu segons escrit.

Mira noi, Sud-America et fascinarà. I quan hi barregis, llums, colors, persones i fets: t’embruixaràs! Com el teu tio, ha estat desprès de casi 40 anys de viure-hi.

Suposo la teva mare (que es la meva germana) t’haurà explicat la seva versió de l’historia de la meva vida. Que si ja vaig néixer raro... si que si ja tenia cara de solter-concu de petit... que si no giro rodó mai... que sempre he sigut un xiflat... Tot això podria esser veritat, mes quant tu estiguis uns dies per Sud-America començaràs a comprendre que viure 40 anys no es cremar una vida en và, sinó viure-la intensament.

Aquí la llum es diferent... sembla d’un altre dimensió. Es compacte, es nota que tu estàs a dintre... que reps una energia positiva d’ella... tan suau i dolça en els primers ratjos de la matinada... tan embriagadora i sensual en els últims ratjos de la tarda, que et conviden a despullar-te de tot per iniciar els primer passos d’entrada a una càlida nit... nit en que et pots realitzar “al absolut”, de mil maneres i cent camins... agafa-la, de la fràgil mà, de color xocolata d’una indígena... I tots sols salten i corren per la gespa; fent salts cada vegada mes alts, en que arribaràs a tocar les fulles mes tendres i els alts seivos, cedres o arbres de la canella... I quan ja ets aquí dalt agafar-se a la cua d’un núvol, es molt fàcil, i desde aquest navegar per un cel de set colors... abans s’esmunyi la lluna i el sol es desperti, salta entre les ales d’un tocant trasnochat i agafant-he ben fort en el seu generós pic; et tornarà a portar a la terra... Córrer a col•locar-te entre els llençols i mosquitera del teu llit, doncs la gloria d’elecció d’un meravellós jorn t’està esperant i prompte els ratjos càlida del sol et regalaran noves energies...

No corris noi. No porta cap a res el córrer... no hi ha camí, es fa camí al caminar (diu el gran poeta)... disfruta de la fruita que tens a la mà... papaies, pinya, mandarines o taronges, una síndria o un raïm de plàtans, embriagat amb els seus colors, gustos i vitamines...

Que avui no t’ha sortit bé els afers, pensa que el demà no existeix. Viu intensament l’avui; així tindràs del demà un somni de felicitat.

El temps... un misteri per comprendre com el valoren els indígenes... doncs jo sense entendre’ls fa 40 anys que pretenc entrar en els seus valor... i l’únic que et puc dir, benvolgut nebot, es que hem sembla era ahir mateix quan els vaig començar a estimar, com lo mes important d’aquest meravellós món Sud-Americà: les seves persones.

Córrer, vine, viu aquest món... poder així podràs comprendre una mica al teu,


tio Kim.

 

 

www.kimmititieri.com - Copyright © - Diseny Web