| … el quart, Deu va crear les
estrelles; el cinquè animalets i plantes; el sisè l’home i el
setè, va descansar.
L’amor també arribà, doncs des de l’ocell al rèptil, tots tenien
la seva companya. Adam tenia a Eva.
Més un cas d’amor insòlit es presentà a Deu. Heus ací, aquí va…
Era en unes muntanyes, a les quals precisament el Creador donà
mil gràcies i bellesa, que més enllà, els descendents d’Adam i
Eva en diríem Pirineus, a on brotà una dolça flor petita i
blanca. Sobre d’ella, al captard, sortien infinitat d’estrelles
en el celatge.
Una d’aquelles estrelles, una molt petiteta, sortia puntual cada
tarda per poder veure aquella floreta blanca. Aquesta també
esperava amb ànsia l’arribada de la tarda, per veure sa volguda
estrella.
Així nasqué aquest amor insòlit entre una flor i una estrella.
Ajuntarem els seus precs i demanaren al Creador que deixés
caminar plegades les seves vides. Com pot ser – diu que Ells els
respongué – sou una en el cel i l’altre viu a la terra?. Mes Deu
va veure que era tant intens i pur aquell amor que els digué: Bé,
el 5 d’agost us ajuntaré.
I arribà aquell jorn assenyalat i Deu amb sa bondat infinita
creà un nou fenòmen atmosfèric: la neu (que està formada per
petites estrelles). En aquest jorn, el 5 d’agost, la Mare de Deu
de les Neus.
Així va poder baixar aquella petita estrelleta a la terra a
conviure amb sa flor aimada. I el Creador, sapientíssim, donà
poders a aquella delicada floreta per conviure amb la neu a
grans altures.
Els descendents d’Adam i Eva batejarem aquella floreta amb el
nom de:
EDELWEISS, O FLOR DE LES NEUS
PER LA NEONATA EMMA FILLAT I FILLAT.
JOAQUIM MITITIERI I GARCIA
Igualada 7 de Novembre 1958.
|
