sembla que era ahir...
que amb les motxilles desinflades i els ulls plens de llum,
tornàvem cap a Mataró, ja fosc d’una excursió o d’una esquiada
per la Molina, sempre acabàvem parlant del mateix: la il•lusió
de organitzar una secció que agrupés els companys de la U.E.C.
que ens agradava la Escalada, l’Alta Muntanya, i l’Esquí.
Ja fos en els últims seients d’un autocar mentres s’escolta una
cançó sortida d’un radio transistor, passat de contraban
d’Andorra, de la Mahalia Jackson (que per aquella època havia
vingut per primera vegada a fer una gira per Europa...)o en un
vagó de tercera de la Renfe, ens sentíem un grup
d’excursionistes a la nostra dreta acaloradament parlant dels
avanços científics dels russos, que havien posat en orbita el
VOSTOK I, tripulat per en Juri Gargarin, l’altre li contestava
que no tanta propaganda, i que enderroquessin el mur de Berlín
que havien aixecat la primavera passada... mes nosaltres seguíem
xerrant de les possibilitats de crear una nova secció a la U.E.C.
Era en Jaume Llopart, el que xerrava mes;Bé jo el segui d’aprop.
En Benaiges, en Manrique, en Buquet i l’Estival, tots hi posaven
cullerada en aquestes converses.
Quan volem començar a parlar a la Junta de la U.E.C. de Mataró,
ens adonem que tenim un gran ajut amb en Vicenç Aris.
Estan naixent els populars cant Catalans “Els setze Jutges” i
està naixent poc a poc com un part lent, però de felicitat de
set colors la secció d’Alta Muntanya, Escalada i Esquí. Els
Beatles també neixen llavors... però desgraciadament n’hi ha uns
que ens deixen... ja no podrem sàpiguer mai que hi feia un tigre
a les neus del Kilimanjaro, l’Hemingwai ha fugit d’aquest mon
tirant el seu últim tir. També ens va deixar el poeta que escriu:
I la pedra que tens al teu costat
de tota la que es desa i es decanta,
es la que fa mes viu el seu passat
i el seu futur mes deliri canta;
pensa, fill meu, que som a Montserrat
i que trepitges una pedra Santa.
Si el escriptor “del Café de la Marina” o “La ferida Lluminosa”,
Josep Mª de Segarra, es mor quant esta naixent la S.A.M.E. No
tot son flors i violes, tenim socis i elements de junta local,
que ens hi posen pegues.
- Que si els Estatuts del la U.E.C. prohibeixen crear-se
seccions. – Que no es possible cobrar cap rebut complementari. –
Que els escalador som uns “trinxeraires”...
Sabem que Barcelona en la U.E.C. també hi ha un grup
d’escaladors que tenen els mateixos problemes que nosaltres. Un
dia en Benaiges i jo anem a veure’ls. De l’entrevista, n’hi ha
per desanimar fins en Guerra (no el socialista d’ara, sinó el
Guerra torero d’abans).
Comentem els resultats als companys de Mataró. Decidim
l’estratègia de “FETS CONSUMATS”. Això vol dir que nosaltres ens
organitzarem i segons els resultats, tornarem a Barcelona, mes
aquesta vegada anirem a entrevistar-nos amb el President General
de la U.E.C.
Com els resultats i estatus de la S.A.M.E. de Mataró arriben a
bon fi, amb ells sota el braç, tornem al carrer Santa Anna
num.10. El President del Consell General, Sr. Martí Buró amb
cara enfurrunyada ens rep. Sortim del seu despatx casi com hem
entrat, mes ara ell està assabentat dels nostres projectes, -
Mititieri vingui un moment – i hem fa entrar al seu despatx de
nou, - no se perquè poseu tant interès i energies amb tot això
de la S.A.M.E. Abans altres escaladors volien fer algo com
vosaltres i van fracassar. Tot això de l’escalada es com un foc
d’encenalls i durarà quatre dies. – Ai, Sr. Buró que se li ha
escapat l’autobús...!! Encara el vaig deixar mes enfurrunyat.
Amb aquest petit interval de temps, en Benaiges i en Manrique,
ja estaven reunits amb l’amic Pàmies i altres companys
escaladors de Barcelona.
Decididament ells utilitzaran els mateixos estatuts i nosaltres
el mateix anagrama.
Per aquells dies el món sensible, esta content perquè el General
de Gaulle ha firmat l’alto el foc de la guerra interminable
d’Argelia, mes en aquest mon de color blanc i negre, aquest
color s’emporta la veu melosa de totes les nostres cançonetistes
irrepetibles son els seus cants “de la violetera” o “el
relicario”, ha mort la cupletista Raquel Meller als 73 anys. Un
altre ens ha deixat per culpa de 36 pastilla de Nembutal. Tenia
el mateix numero d’anys. Aquella cara tan estimada, aquells pits
tan generosos, aquelles cames tan sensuals que li vem veure al
voleiar la seva falda per l’aire impulsat d’una reixa de
metro... ja no rodarà cap mes pel•lícula la mítica Marylin
Monroe.
El 12 de novembre de 1962 farà 25 anys formàvem la primera junta
de S.A.M.E.:
Delegat President: Kim Mititieri
Sots President: Leopoldo Valls
Secretari: Dionis Manrique
Sots Secretari: Carmen Abril
Assessor Tècnic: Jaume Llopart
Material: Fèlix Benaiges
Esquí: Josep Roselló
Secretaria d’Esquí: Filomena Gomis
Cronista i arxiu: Enric Freixinet
Comencem a tenir socis col•laboradors, que no paguem cap quota,
fan una “donació” mensual.
Gracies a la professió d’en Benaiges podem construir dintre del
local de la U.E.C. una cabana per la S.A.M.E. Som varis al
començar la construcció, mes per acabar-la fem mà a mà en
Benaiges i jo. Recordo que un dia hi varem dedicar tantes hores
i esforç, que no varem tenir ànsies ni d’anar a dormir a cas
nostre, i les poques hores que restaven de nit, les varem dormir
rebentats en el altell de la cabana. Cabana que mes endavant
batejaríem amb el nom de “Pitonisa”, per lo petita que era.
Comencem el I Curs d’Alta Muntanya. Es componen de tres fases:
“Iniciació a l’Alta Muntanya”; “Tècnica i Convivència” i
“Tècniques Hivernals”.
Cuidem molt la propaganda. Sabem que aquesta es la comunicació
que farà arribar els joves mataronins les nostres activitats.
L’Èxit ens acompanya, entren nous socis a la U.E.C. Socis joves,
i actius. El curset “rodó”. L’Escola Nacional d’Alta Muntanya,
“ENAM”, ens demana el guió d’aquest curset i en veure’l ens
felicita del seu contingut. Jo en aquella època estava cursant
el tito de monitor de la “ENAM” que mes endavant aconseguiria i
van nombrar-me Sot-President de la “ENAM” de Catalunya.
Mentrestant la S.A.M.E. de Mataró començava a organitzar el seu
“I Curs d’Esquí” un altre creava “els homes de tot el mon de
bona voluntat”; dos anglesos Benenson i Mac Bride presentaven al
mon uns altres estatuts: el Amnistia Internacional. Deu dies mes
tard, 11 d’octubre el Papa bó, Joan XXIII inaugurava el Concili
Econòmic Vaticà II. L’església Catòlica si que sap “no pot
perdre l’autobús”...
Abans d’aquest estiu del 62 vem organitzar “1er cicle d’escalada
en roca”. Molts joves Mataronins, van esser batejats amb el seu
primer rappel de la seva vida.
L’anys 1963, el vaig veure ara, amb la perspectiva del temps,
com l’any D’OR de la S.A.M.E., com a organització
d’aconteixements. Mireu sinó:
- Inauguració de la “Cabana Pitonisa” (ja sé que mes important
va esser la Inauguració del Museu Picasso al carrer Montcada de
Barcelona).
- Final de l’organització dels Campionats d’Esquí de Mataró. El
repartiment de premis el farà el famós recentment (sols fa una
setmanes campió olímpic Zimmerman).
(si finalitzava un curs d’Esquí, mes tristament finalitzava la
vida del comunista Julian Grimau, afusellat per en Franco amb la
oposició de tota Europa).
- El mític Ricard Cassin ve a Mataró. Jo no toco de peus a terra
de tanta emoció. En Cassin el primer ser humà que utilitza
estris metàl•lics per superar una paret. Tant modest ell. Tant
bó. Em fa recordar el proverbi xinès “ el bambú quan més alt,
més es doblega). Ens presenta les seves pel•lícules de Muntanya
del Mont Mac Kinley i el “G.4 la muntanya del la llum”.
També estava molt, molt content l’atleta americà Brian Stenberg
de Filadelfia, per fi els somiats 5 metres d’alçada eren
superats amb el seu salt de perxa.
- Amb cinema de Muntanya mes modest, però amb igual emoció en
S.A.M.E. presentarà els seus films “Iª Hivernal del S.A.M.E.” i
“Cims Blancs de Caldes de Bui” aquest rodat la “1ª Nacional
Hivernal de la integral del Comoloformo al Biciberri”
aconseguits per en Roman Estival i en Kim Mititieri. També
aconsegueix la Call-Girl (o puta fina) Cristian Keeler
defenestrarà, políticament, el ministre anglès John Profumo.
- Ara es el Cine Clavé complirem amb el film , 1er premi del
festival de Trento, “les estrelles del migdia. Però mes
important del film es la presencia del primer home que va fer un
8000, el alpinista Lionel Terray. Ell inaugurarà una explosió
fotogràfica de la “1ª Nacional Hivernal del Comoloformo al
Biciberri”. Els diaris de Barcelona fan comentaris d’aquests
actes de muntanya que organitza la S.A.M.E. de la U.E.C. de
Mataró.
Si les nostres noticies no son de primera plana, com si de una
pel•lícula es tractés, amb precisió matemàtica uns delinqüents,
robaran saques de correus que contenien amb efectiu mes de 2
milions i mig de lliures esterlines, uns cinc cents vint-i-cinc
milions de pessetes. Quasi res. Quinze minuts justos varen
trigar en trasbalsar del tren als seus vehicles les 119 saques
dels diners.
- Al arribar l’hivern ja tenim apunt el “Ier curs d’esquí”.
Campanya de propaganda al carrer... i record d’Inscripcions, son
mes de 100 cursillistes. Novament s’aconsegueixen nous socis per
la U.E.C. i la S.A.M.E. Va entrar un floret de noies que van
donar alegria i bellesa les roniques parets del local social.
Quan els cursillistes prenien contacte amb la neu a la Molina,
el Mariner II també prenia contacte però amb Venus. El curset
d’Esquí també ens ha sortit rodó.
Acabat aquest, pregunto a un grup de belles cursionistes:
-Que es lo que mes us ha agradat del curset?
Contesten decididament i a coro:
-El nostre monitor Roman Estival!
Ep, no es una broma això. Ara penso que lo de tantes altes de
socies poder hi tenia quelcom de veure el 1,82 d’en Roman.
Recordo molt gratament que aquest curset d’Esquí hi varem tenir
invitats d’honor que col•laboraren amb les classes teòriques.
L’Inaugurar el pioner d’Escalada i Esquí del nostre País en
Josep Mª Guilera, li seguirà la visita a Mataró de la
prestigiosa esquiadora Montserrat Campanyà. Mai una esquiadora
havia fet descensos amb tal estil i velocitat. El Sr. Noviola
ens parlà de l’Esqui de Muntanya. Les televisions de tots els
països parlen de l’assassinat d’en John F.Kennedy a Dallas. Un
succés que ha fet canviar l’historia del món.
L’Abat de Montserrat, pare Aureli Maria Esquerré fa unes
declaracions explosives en el diari “Le Monde” de París,
“Nosaltres hem tingut 25 anys de Pau, sinó 25 anys de VICTORIA”.
Tenim dret a la nostra cultura, a la nostra història, a les
nostres costums...
L’Estat no obeeix els principis bàsics del cristianisme... Pobre
pare Abat Esquerré, s’estava acabant el seu enterro.
Desterrament que el portaria de tanta tristesa a la mort.
No vull acabar aquesta xerrada amb veu trista, vull
assabentar-vos, que aquell any 1963 va brillar tant l’estrella
de la S.A.M.E. de la U.E.C. de Mataró en el firmament esportiu
de Catalunya, que la Diputació de Barcelona ens va nombrar com
la 1ª d’esports de Muntanya de l’anys, i amb un esplèndid
banquet, fet a Barcelona, ens varen lliurar el premi, que a més
suposava un ajut econòmic de 50.000 ptes. El premi el recollirà
el President General de la U.E.C. Sr. Martí Buró, ara si, amb
cara riallera.
Ep!, els diners varen venir a Mataró.
Bona nit a Tothom.
Moltes gracies.
Kim Mititieri i Garcia
|